El domini boreoalpí

El domini boreoalpí és constituït pels boscos subalpins de coníferes. Es dóna a partir dels 1.600 m d'alçada, segons l'orientació del vessant de la muntanya i depenent que les masses d'aire hi arribin. Per sobre dels 2.300-2.400 metres hi ha els prats alpins.

Els boscos de coníferes són constituïts essencialment pel pi roig (Pinus sylvestris), el pi negre (P. uncinata) i l'avet (Avies alba). El pi roig correspon a l'estatge més inferior, com a transició entre el montà i el subalpí. Sovint es donen boscos mixtos de pi roig i pi negre. També hi ha avetoses, i s'hi poden trobar boscos mixtos d'avets i faigs o pi negre. El pi negre és l'arbre que arriba a major altitud a les terres catalanes, enfilant-se fins per sobre dels 2.000 metres, en condicions que no suporta cap altra espècie arbòria. En l'estrat arbustiu els més remarcables són el ginebró (Juniperus communis), la boixerola (Arctostaphilos uva-ursi), el neret (Rhododendron ferrugineum) i el nabiu (Vaccinium myrtillus).

A les parts més altes dels Pirineus, allà on les condicions climàtiques impedeixen la presència d'arbres, i fins al límit de les neus perpètues, s'hi troben els prats alpins. Aquests prats coberts de neu uns quants mesos a l'any reverdeixen quan la neu es fon i disposen d'un període vegetatiu molt breu. Aquests prats no són uniformes i poden variar les espècies que hi ha segons el tipus de substrat o segons les condicions ecològiques de l'indret on prosperen i a les quals s'han d'adaptar. Es poden trobar matollers i prats de festuca (Festuca sp.) i càrex de bruguera (Carex ericetorum) que a la primavera llueixen les flors de les gencianes (Gentiana sp.), el safrà (Crocus sp.) i la regalèssia de muntanya (Trifolium alpinum).

El patrimoni natural

Vida animal