Flor de roure
El domini eurosiberià comprèn l'estatge muntà de les comarques del Pre-Pirineu, l'altiplà
central, la Garrotxa i les zones més altes de les comarques meridionals. Els boscos eurosiberans són
principalment caducifolis i els arbres més representatius són els faigs i els roures. Aquests tipus de boscos
bàsicament s'estructuren en dos estrats, l'arbori i l'herbaci, i deixen un gran espai a l'interior del bosc.
Són boscos molt productius, a diferència dels del domini mediterrani, i tenen un període estival
favorable de gran activitat. L'extensió d'aquests boscos a Catalunya és força reduïda ja que
escassegen les terres amb el clima idoni.
En les rouredes es troba el roure com a arbre dominant, junt amb altres caducifolis com la blada (Acer opalus) i el
freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), però també s'hi troben arbres perennifolis com el pi roig
(Pinus sylvestris) o pinassa (P. nigra). Hi ha diversos tipus de rouredes: a grans trets, es poden dividir en
rouredes humides i rouredes seques. Les primeres són d'espècies més atlàntiques que s'adapten a
un major grau d'humitat: el roure pènol (Quercus robur), el roure de fulla gran (Q. petraea), etc. A les
rouderes seques hi ha espècies més adaptades a les limitacions hídriques, com el roure martinenc (Q.
pubescens), el roure reboll (Q. pyrenaica) i el roure de fulla petita (Q. faginea).
Les fagedes tenen com a arbre dominant el faig (Fagus sylvatica). Són boscos alts, amb escassa
penetració de llum, que limita el desenvolupament del sotabosc, i que mantenen un grau d'humitat elevat. Les fagedes
es troben normalment per sobre dels 1.000 m d'altitud i requereixen un ambient humit. Tanmateix, algunes
circumstàncies especials provoquen l'existència de fagedes en llocs que no reuneixen aquestes condicions, com
és el cas de la fageda d'en Jordà, a la Garrotxa; o la dels Ports de Beseit.
 El patrimoni natural |
 Vida animal |