Abunden les amanides: en destaquen especialitats com l'esqueixada (bacallà desfilat amb pebre, olives negres,
tomàquet i ceba), l'empedrat (amanida de mongetes seques, enciam, tomàquet, ceba, ou dur i olives negres) i el
xató de Vilanova i la Geltrú (escarola, bacallà, anxoves i tonyina, amb salsa romesco).
En la varietat de sopes, la més típica és l'escudella i carn d'olla, que tradicionalment forma part dels
plats que es mengen durant les festes de Nadal. Són també típiques les sopes de farigola i, a la costa,
les sopes de peix.
A Catalunya es consumeixen moltes verdures i llegums. Entre els plats característics destaquen els espinacs amb panses i pinyons, els espàrrecs de la plana del
Llobregat, la truita de bolets, la calçotada, les patates a la brasa i les escalivades de pebrots i
d'albergínia, les faves a la catalana i la botifarra amb mongetes. D'entre les nombroses varietats de mongetes
autòctones, les més conegudes són les del ganxet, anomenades així per la seva forma de petit
ganxo; les mongetes de Santa Pau (Garrotxa), petites i rodones, i les de Castellfollit del Boix (Bages), més grans i
planes. El consum de la mongeta del ganxet va en augment: les seves característiques (la baixa percepció de la
pell i la mantegositat), la fa molt apreciada per restauradors i per la gent en general.
Els cargols són abundants a totes les comarques. Es preparen a la llauna (Empordà) o a la brutesca
(Lleida).
El Delta de l'Ebre proporciona un dels ingredients més freqüents en la cuina catalana, l'arròs, que es pot
preparar de formes ben diverses: arròs a la cassola, de peix, arrossejat, arròs negre, arròs amb conill, bacallà i porc, etc.
Dins la varietat de pastes, el plat català més típic són els fideus a la cassola.
Gastronomia |