Calendari de festes i tradicions
Gastronomia
A Tarragona és festa major. Hi ha referències històriques d'aquesta festa des de 1321, quan les relíquies de santa Tecla van arribar a Tarragona. Actualment és una de les festes amb un contingut tradicional més nombrós i destacat. Va ser declarada Festa d'Interès Nacional per la Generalitat. Durant les celebracions hi participen gegants, nans, bestiari i balls populars de tota mena. Cal destacar el Ball de Dames i Vells, una relíquia viva del teatre satíric de carrer. L'empenta castellera del país fa que avui existeixin a Tarragona quatre colles, i les festes de Santa Tecla esdevenen una de les jornades principals del calendari casteller.
Des de 1868 la Mare de Déu de la Mercè és la patrona de la ciutat de Barcelona. La capital catalana celebra la festa major en honor seu i organitza, per a l'ocasió, tot un seguit d'actes populars. És una bona ocasió per conèixer les tradicions ja que no hi manquen correfocs, castells, ballades de sardanes, cavalcades de gegants, etc. A més, Barcelona s'omple de concerts de música, balls populars, teatre, concursos... que aglutinen un gran nombre d'assistents entre ciutadans i visitants. Tenen un gran ressò la Cursa de la Mercè i l'espectacle piromusical, amb focs d'artifici i música, que té lloc el darrer dia de la festa, a les fonts de Montjuïc.
La celebració de Sant Miquel té lloc en un moment particular del calendari agrícola i ramader:
finalitzats els treballs d'estiu al camp, els ramats baixen de les muntanyes i s'acaba la transhumància.
És un bon moment per a la celebració de fires agrícoles i ramaderes; una de les més importants
és la que té lloc a Lleida. La quantitat d'actes que s'hi fan han convertit aquesta data en la festa de tardor
de la capital del Segrià.
Aquest mes obre la temporada de bolets, sempre que el temps i les pluges hagin estat els adequats. L'activitat boletaire,
que té molts seguidors a Catalunya, dóna lloc a fires, mercats i concursos gairebé dedicats
exclusivament a aquest producte del bosc que suscita grans passions entre els catalans.
Un altre producte de la terra és també el protagonista d'importants i alegres festes a l'octubre. Es tracta del
raïm, o millor dit, dels seu suc fermentat. Una de les activitats principals a l'inici de la tardor és la verema,
que acostuma a durar un mes. El conreu de la vinya ha estat, des de fa molts anys, un dels pilars de la cultura
mediterrània i constitueix en algunes poblacions catalanes la principal ocupació de la població.
Així que, en acabar la verema, quan el raïm és als cellers, aquests llocs celebren la collita amb diverses
festes relacionades amb el vi o el cava.
Aquesta és, també, l'època de l'avellana. A les terres del sud de Catalunya, que concentren la major
part de la producció de fruits secs del territori català, es duen a terme fires i mercats destinats a la seva
promoció.
Banyoles, la capital del Pla de l'Estany, celebra aquest dia la seva festa major. Un dels esdeveniments ja tradicionals és la travessia de l'estany de Banyoles nedant. El cap de setmana següent té lloc, des de fa més de 50 anys, un concurs de colles sardanistes, que és l'ocasió de l'estrena de noves composicions sardanistes a càrrec de diferents cobles.
Són les festes majors de Girona. Durant vuit dies se succeeixen tota mena d'actes festius: pregó, cercavila, concursos, fires, música i teatre, etc.
Tenen lloc moltes fires ramaderes: a Viella i Salardú (Vall d'Aran), el dia 8; a Bellver de Cerdanya (Cerdanya), el dia 11; a Olot (Garrotxa), el 18; la fira d'eugues, cavalls i mules d'Espinavell (Ripollès), el 13; etc.
En aquesta localitat del Berguedà té lloc un esmorzar comunitari, després del qual hi ha el concurs de recollida de bolets, un mercat del rovelló i, al vespre, concurs gastronòmic (de bolets, és clar), castell de focs, cremada de la falla i sardanes.
Des de 1982, la Confraria del Cava de Sant Sadurní organitza aquesta festa, una de les més destacades de la
verema. Durant la celebració tenen lloc cercaviles, balls i altres activitats que tenen per objectiu la
promoció de vins i caves.
Altres celebracions en aquest sentit són la Festa del Most a Banyeres del Penedès (Baix Penedès) o la
Festa de la Verema a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
La Fira del Remei o de l'Avellana a Alcover (Alt Camp) és una mostra on s'exposen tot d'elements relacionats amb
aquest producte.
El mes de novembre és l'època de la sembra. És també el moment de les fires d'aus i de la
caça. En aquestes fires s'exposen habitualment ànecs de coll verd, perdius, faisans, guatlles i altres
espècies d'ocells. També són habituals els concursos de gossos de caça.
La natura sembla haver-se aturat i en aquesta època tan especial arriba el moment de recordar els avantpassats.
Novembre comença amb la festa de Tots Sants, la diada dels Difunts.
Aquesta festa, d'origen precristià, se celebra en record dels avantpassats. Els vius visiten el lloc de repòs dels morts, i els avantpassats, segons la creença, visiten les cases on hi ha les famílies reunides amb menjars especials preparats com a homenatge als difunts. Per això aquest dia se sol celebrar la castanyada en família o amb colles d'amics. Es tracta d'un sopar en què les menges típiques són les castanyes torrades, que es cullen per aquesta època; els moniatos (patata dolça que té un color ataronjat), i els panellets, que són petits pastissos elaborats amb ametlles trinxades, sucre, ous i moniatos, i decorats amb pinyons, coco... i tot plegat regat amb vi ranci o dolç.
Altafulla, al Tarragonès; Teià, al Maresme; Xerta, al Baix Ebre... Més d'una trentena de localitats
tenen aquest sant com a patró i celebren, doncs, la seva festa major aquest dia. Amb una mica de sort, gaudiran de
l'estiuet de Sant Martí, que és com s'anomena els dies de bonança climàtica típics de
novembre.
A Vilanova de Meià (Noguera) se celebra la Fira de la Perdiu.
Pels volts d'aquesta data se celebra la Fira de Santa Caterina a Arbeca (Garrigues), amb el Mercat del Gos Caçador.
Moltes poblacions catalanes celebren aquest dia, o el diumenge immediat, les festes d'hivern. També tenen lloc fires agrícoles i ramaderes d'origen medieval, com la de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Manresa (Bages) i Torelló (Osona).
Aquesta fira al voltant de la indústria vitivinícola, el motor del Penedès, se celebra bianualment i aplega especialistes de tot l'Estat.
El darrer mes de l'any i el de la tardor també porta ja el fred hivernal i és en conjunt un gran preparatiu per a les festes més importants de l'any, el Nadal.
El dia de la Immaculada moltes poblacions celebren la seva festa major d'hivern: Aiguafreda, Cambrils, Castelldefels, el Molar, etc. Aquest dia també se celebren nombroses fires de productes agrícoles i industrials, com les d'Amposta, Gironella, Sant Boi de Llobregat, Sarral, etc.
Comencen fires artesanes i festes tradicionals a diverses localitats: l'Arboç, Navès, Tordera... A Barcelona, des de començaments de desembre i fins al dia 22 del mateix mes se celebra al Pla de la Catedral la Fira de Santa Llúcia, on es poden adquirir tots aquells elements tradicionals de Nadal: pessebres, arbres, guarnicions nadalenques, vescs de la bona sort, tions... Es tracta d'una fira molt concorreguda que comença a vestir la ciutat d'un aire nadalenc. A més, al voltant de la catedral també s'instal·la una fira d'artesans.
Calendari de festes i tradicions |
Gastronomia |