Calendari de festes i tradicions
Gastronomia
La festa de Sant Joan se celebra el 23 de juny. La nit del solstici d'estiu, la més curta i màgica de l'any,
és molt celebrada a Catalunya, i a molts altres indrets del Mediterrani: aquesta nit s'organitzen als carrers de les
ciutats i als pobles grans fogueres, al voltant de les quals es balla, es beu vi o cava i es menja la tradicional coca de
Sant Joan. Es tracta d'una coca amb fruita confitada o amb pinyons. El jovent s'ho passa d'allò més bé
jugant amb elements de pirotècnia: petards, coets, focs d'artifici que il·luminen el cel. Per aquesta data
també és costum recollir herbes remeieres, les virtuts de les quals es troben en el seu punt culminant, i
banyar-se en rius, llacs o el mar. Per això les platges es troben aquesta nit tan plenes com si fos migdia!
Entre les celebracions d'aquesta nit també destaca la baixada de torxes enceses per la muntanya, enmig de la neu, que
se celebra en alguns pobles de la Vall d'Àneu (Pallars Sobirà).
El dia 29 de juny té lloc la celebració d'un sant molt popular: sant Pere. Nombroses esglésies i capelles estan dedicades a aquest sant a Catalunya. La seva popularitat també s'observa en la gran quantitat de festes patronals, festes majors i aplecs que se li dediquen. De nou, però en menor mesura, surten al carrer les fogueres, els petards, les coques i els balls per la revetlla de Sant Pere.
Ja en ple estiu, moltes localitats del país celebren llurs festes majors. També les nits càlides
són el marc idoni per acollir les populars cantades d'havaneres. Aquestes cançons, relacionades amb
l'emigració i el comerç d'ultramar, han arrelat a diversos punts costaners, on existeixen grups d'havaneres.
Les cantades s'acompanyen d'una beguda que no hi pot mancar: el rom cremat.
Durant l'estiu també se celebren molts festivals de música. Molts tenen lloc a l'aire lliure, aprofitant marcs
tan espectaculars com el Reial Monestir de Santes Creus, on fa més de vint-i-cinc anys s'organitzen els Dissabtes
Musicals. A Cantonigròs (Osona), des de fa més de vint anys té lloc el Festival Internacional de
Música, que reuneix músiques i danses populars d'arreu del món.
Segons la llegenda, Cristòfol era un cananeu gegantí que traspassava els caminants a coll per un riu cabalós, fins que sense saber-ho va transportar el nen Jesús, que, per cert, pesava tant que gairebé s'ofeguen. Potser per això de fer de transportador li ha tocat ser el patró dels automobilistes, així que aquest dia a moltes localitats es fa la benedicció de tot tipus de vehicles, acompanyada de desfilades, música, concursos, gimcanes, etc.
La devoció de la Mare de Déu del Carme va introduir-se als Països Catalans amb les primeres fundacions de convents de l'orde de religioses Carmelites, al segle XIII. Aquest dia són freqüents les processons marítimes que transporten la imatge de la Mare de Déu en barca a diverses poblacions costaneres: Palamós, Cadaqués, Sant Carles de la Ràpita, l'Ampolla, etc.
La devoció per aquesta santa s'ha estès des de Provença per tot Occident. Pobles com Caseres i Arnes, a la Terra Alta, o Masquefa, a l'Anoia, celebren la seva festa major aquesta data. També en moltes localitats tenen lloc aplecs, romeries i fires, sovint de caràcter agrícola.
Una de les tradicions més boniques que se celebren aquest dia és la Festa dels Fanalets, que té lloc
a Lleida i també a la població costanera de Salou, per la influència dels lleidatans que hi estiuegen.
Durant la revetlla s'encenen fanals per tal de guiar el sant en el seu camí, mentre transporta les ànimes.
En moltes altres poblacions se celebra la revetlla i es menja coca, i en algunes com Riudoms, al Baix Camp, o Sant Carles de
la Ràpita, també se celebra la festa major.
Aplec al Pi de les Tres Branques (Berguedà). Aquest arbre, de dimensions impressionants, era considerat en els segles XVII i XVIII un símbol religiós. Actualment és un símbol dels Països Catalans.
Durant el mes d'agost continuen les festes majors dels pobles i els barris de les ciutats, els festivals de música, les cantades d'havaneres a la costa, etc. Alguns d'aquests actes tenen una gran participació popular i una gran riquesa en elements de caràcter tradicional, com les festes de Vilanova i la Geltrú, o les del barri de Gràcia de Barcelona, declarades Festa Tradicional d'Interès Nacional.
Festa major de nombroses poblacions, entre les quals Vilanova i la Geltrú. En aquesta localitat els actes de la festa comencen una setmana abans, amb el Festival Internacional de Música Popular i Tradicional. La festa compta amb actuacions castelleres, cercaviles amb gegants, mulasses, dracs i diables. Destaquen els balls tradicionals, com els balls de bastons, de pastorets, de cercolets, de gitanes i d'en Serrallonga.
El 15 d'agost és el dia de la commemoració de l'Assumpció de Maria. Aquesta festa, molt estesa als Països Catalans, ha donat lloc a diverses representacions litúrgiques que s'han conservat fins avui, com el Misteri d'Elx (País Valencià) o d'altres recuperades recentment, com la representació del Misteri de l'Assumpció de Madona Santa Maria, a la Selva del Camp (Baix Camp). Moltes poblacions celebren la festa major aquesta data: Falset, al Priorat; Gósol, situada al Berguedà, al peu del Pedraforca; Flix, a la Ribera d'Ebre; Santa Pau, a la Garrotxa... però entre aquestes en destaca una: la Festa Major del barri de Gràcia de Barcelona, declarada d'Interès Nacional.
Aquest sant relacionat amb els oficis de la pell és el patró de molts pobles, que aprofiten aquesta diada per celebrar la seva festa major. Sitges, al Garraf, n'és un. La festa gran d'aquesta població és declarada d'Interès Nacional per la Generalitat. A les cercaviles de Sitges, hi destaca la participació del drac, de l'àguila, dels capgrossos, així com els balls populars, grallers, diables i les tres parelles de gegants: els de la vila, els moros i els indians. També hi ha actuacions de falcons i castellers, proves ciclistes i castells de focs d'artifici.
Festa major de Vilafranca del Penedès. Per aquesta celebració s'organitzen tot un seguit d'actes populars, però el més destacat de la festa és la jornada castellera. Hi participen els Castellers de Vilafranca i les millors colles de Catalunya, convertint-la en una de les cites castelleres més importants de l'any. Aquesta festa major, per la quantitat d'elements típics que presenta, ha estat declarada d'Interès Turístic.
L'anomenada Festa del Camp Català se celebra a Valls, la capital de l'Alt Camp, a començaments del mes d'agost. En els diferents carrers de la ciutat s'organitzen exposicions a l'aire lliure, on es mostren els productes de la terra (fruites, vins, caves...), així com bestiar, aviram o ceràmica, entre d'altres. També hi ha activitats paral·leles: curses de portadors de saques d'avellana i exhibicions de cavalls. És una de les festes més concorregudes de Catalunya.
L'últim dissabte del mes d'agost té lloc a Cervera (Segarra) la Festa de les Bruixes o Aquelarre. El 1978 neix aquesta celebració, al voltant del fosc i estret carrer de les Bruixes, un carreró obert a l'interior del reducte de l'estructura medieval de la vila, del segle xiii. A la festa, hi assisteixen un bon nombre d'endevinaires, llegidors de mans o de tarot, bruixes modernes, etc.
A Castellterçol (Vallès Oriental) celebren la Dansa i Ball del Ciri amb motiu de la festa major. La festa té tots els ingredients tradicionals i populars propis de Catalunya: cercavila amb gegants, nans, cantades d'havaneres, curses..., però el plat fort és la Dansa i el Ball del Ciri. Sis parelles mudades amb vestuari vuitcentista ballen la Dansa del Ciri i l'endemà les mateixes parelles ballen el Ball del Ciri. És declarada d'Interès Nacional per la Generalitat.
Acabat el període estiuenc, comença la tardor. Les temperatures comencen a descendir, com també les
hores d'insolació. La natura es prepara per a la son hivernal. A poc a poc, les plantes perden vigor, el paisatge es
tenyeix de tons groguencs, marrons i vermells, les fulles cauen en alguns arbres mentre d'altres es troben plens de fruit:
són les castanyes, els codonys, les magranes...
També és el moment de celebrar les darreres festes majors de l'estiu i les primeres de la tardor. Barcelona,
Lleida, Tàrrega, Sabadell, Cardona, Sant Joan de les Abadesses, Besalú... viuran uns dies
d'efervescència entre els actes tradicionals i les propostes culturals més innovadores que, any rere any,
busquen la sorpresa del públic participant.
El 8 de setembre és conegut popularment com “el dia de les marededéus trobades”. Són moltes les ermites dedicades al culte marià, per això aquest dia se celebren innombrables aplecs i festes als santuaris, capelles, altars, etc. La ciutat d'Olot, capital de la Garrotxa, celebra la Festa Major de la Mare de Déu del Tura, un esdeveniment declarat d'Interès Nacional. Dura una setmana llarga i és configurada per una gran diversitat d'actes festius. Destaquen, el mateix dia 8, els balls que realitzen a la plaça els gegants, els nans i els cavallets, figures d'un gran mèrit escultòric. També és la festa major de la Mare de Déu del Claustre, a Solsona. Hi ha cercavila amb gegants, bous, mulassa, drac, cavallets, ball de bastons, trabucaires, etc. Aquest dia es mengen a aquesta localitat els típics pollastre amb bolets i l'escudella amb carn d'olla.
El segon cap de setmana de setembre, la capital de l'Urgell es converteix en el centre del teatre del Principat amb la
coneguda Fira del Teatre al Carrer.
Des de 1981, coincidint amb la Festa Major de la localitat, els carrers d'aquesta vila acullen les actuacions de diferents
companyies catalanes, espanyoles i europees, que s'hi donen cita per mostrar els seus darrers treballs. El certamen, cada any
més concorregut, s'ha convertit en una cita imprescindible per als amants de totes les variants del teatre.
Calendari de festes i tradicions |
Gastronomia |