Calendari de festes i tradicions
Gastronomia
El Diumenge de Rams és l'inici de la Setmana Santa. Un dels actes que caracteritzen aquest dia és la benedicció de les palmes, en record a l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. La festa té lloc a les esglésies, on es congreguen els petits amb les palmes i palmons regalats pels seus padrins, i els grans amb rams de llorer. És costum tradicional, un cop acabada la festa, de col·locar a les finestres i balcons de les cases els palmons per protegir les llars dels mals esperits.
És el dia de les grans processons i de les representacions sacres i populars.
Una de les processons més famosa és la de Verges (Baix Empordà), que congrega un elevat nombre de
visitants. A la plaça Major s'escenifica la passió i la mort de Jesucrist i quan ja és de nit, a la llum
de les torxes i amb música de timbals, cinc persones vestides d'esquelets passen pels carrers del poble: el primer
porta la dalla, símbol de la mort, i representa el segador; el segon assenyala en un rellotge l'hora de la sega (la
mort que s'acosta); el tercer, amb pols i cendra, recorda el destí de l'home; el quart és el portaestendard de
la mort, i el cinquè fa sonar obsessivament un tambor. El resultat és una impressionat representació de
la Dansa de Mort, la qual constitueix un notable document del teatre popular. És declarada Festa Tradicional
d'Interès Nacional.
Els actes comencen a punta d'alba, amb el rosari de l'aurora i el viacrucis. Un altre acte important d'aquest dia, però que també ha tingut lloc durant la Quaresma, és la representació de la Passió.
Després de la vetlla pasqual del dissabte acaba la Quaresma i també el període de dol. Aquesta mateixa nit ja es canten caramelles en algunes poblacions, però és sobretot el dia següent que aquestes cançons s'hi fan sentir. Grups d'infants i joves recorren carrers i masies cantant i reben ous i diners amb què celebraran un àpat.
Continuen les caramelles i se celebren aplecs a moltes localitats. També hi ha fires, balls, dinars col·lectius, sardanes, etc. Aquest dia es mengen les tradicionals mones de pasqua que els padrins regalen als fillols. La mona actual és un pastís que té un ou (o figuretes) de xocolata. Tradicionalment es menjava un ou, que és un símbol de vida i de fertilitat.
En aquest mes tenen lloc dues festes que contenen una gran càrrega simbòlica nacional, Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat. Així mateix, aprofitant la bonança del temps, continuen les festes de primavera, les romeries i els aplecs. També és moment d'excursions i caminades populars, que porten la gent a la muntanya per gaudir de l'esclat de la natura.
Aquest sant havia gaudit d'una notable popularitat en terres catalanes, sobretot en aquells indrets de caràcter agrícola, per les propietats que li atorguen de protecció de les collites de les plagues. Localitats com Balsareny, al Bages, o Bellaguarda, a les Garrigues, celebren la seva festa major.
Per celebrar la patrona de Catalunya es realitzen diversos actes al santuari de Montserrat, on es concentren nombrosos grups de pelegrins, molts dels quals vinguts a peu des de les seves poblacions, algunes tan distants com Cervera o Sant Pere de Ribes. Cal dir que les caminades a peu al santuari de Montserrat tenen lloc des d'un gran nombre de poblacions catalanes en el transcurs de tot l'any.
Des del dilluns de Pasqua i fins al dia de Corpus és el període de Pentecosta o Pasqua Granada. És la celebració que completa el cicle pasqual. Es tracta d'una festa vinculada a la sega i el fruit de les collites, que eren oferts religiosament a l'Església. La importància de les collites i el moment en què es troba la natura li donen l'apel·latiu de granada. L'exaltació festiva dels fruits, de les flors i en general de la natura, queda traduïda en festivitats com la de l'arbre de maig, les creus de maig, les processons florals i d'altres relacionades amb el culte a la natura. També moltes localitats celebren la seva festa major. És el cas de Rocafort, Badalona, Anglesola, Isona...
El Primer de Maig és una festa cívica celebrada a les grans ciutats i nuclis industrials amb manifestacions i actes reivindicatius des de la seva instauració, l'any 1889. Alhora hi ha tota una sèrie de concursos, dinars col·lectius, exposicions, fires, etc. que commemoren la festa dels treballadors.
Fira de Sant Ponç. El carrer Hospital de Barcelona s'omple de parades de tot tipus d'herbes, caramels i
confitats.
També són les festes de Maig a Badalona. Hi ha tots els elements dignes d'una gran festa: pregó,
cercavila, correfoc, guarnició dels carrers, balls, concursos, dinars populars, etc.
El patró dels pagesos és celebrat sobretot a les viles de tradició agrícola amb festes i fires on els homes del camp tenen el principal protagonisme. Algunes de les localitats que ho celebren són Alcanar (Montsià), Cervera (Segrià), Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) i Solsona (Solsonès).
El primer i el segon diumenge de maig i també per Pentecosta, se celebra la festa de la Mare de Déu del Roser. Per a l'ocasió s'organitzen, a molts pobles, actes religiosos i lúdics. Són moltes les capelles i altars arreu dels Països Catalans que estan dedicats a la Mare de Déu del Roser. Aquestes festes molt sovint estan relacionades amb les de l'Arbre de Maig, en què es tradició plantar un pi. La Festa de l'Arbre s'ha estès a moltes escoles del Principat: els nens planten un arbre i celebren, tot seguit, un esmorzar popular acompanyats dels seus familiars, professors i amics.
Les dates assenyalades d'aquest mes són el Corpus, on destaca la festa coneguda com la Patum de Berga, la
càlida revetlla de Sant Joan i la de Sant Pere. També comencen les festes patronals de molts pobles i barris de
les ciutats, amb els tradicionals balls, concerts, esports, concursos, sopars a la fresca, cercaviles, gegants i nans, jocs
populars per a la mainada, exposicions culturals, etc.
Així mateix, en el mes de juny, acompanyant la bonança del clima i el període estival, els grups de
castellers, geganters, bastoners, diables... inicien una intensa activitat que no s'aturarà fins a la tardor.
L'“advocat dels pobres”, com s'anomena popularment aquest sant, és també el patró dels paletes i els botiguers. A Catalunya hi ha moltes ermites dedicades a sant Antoni que celebren aquest dia l'aplec anual. També és festa major de Bellver de Cerdanya.
El dia de Corpus Christi honora el sagrament de l'eucaristia, tot i que aquesta festa també recull tradicions precristianes, ritus relacionats amb la primavera, dedicats a les collites i a la vegetació. Per això en aquesta data s'organitzen impressionants catifes de flors pels carrers en poblacions com Sitges (Garraf), o les enramades, a Sallent (Bages). L'acte central d'aquesta festa era la processó de Corpus i encara es conserva en algunes poblacions, mentre que en d'altres s'ha recuperat darrerament. Deixant de banda l'element estrictament religiós, un altre atractiu d'aquestes processons és la presència de gegants, capgrossos i elements diversos del bestiari català, així com la celebració de balls populars de tota mena. Però de totes les celebracions que tenen lloc durant el Corpus, la més destacada, per la seva riquesa i espectacularitat, és la Patum de Berga, declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional pel govern català.
Calendari de festes i tradicions |
Gastronomia |