Calendari de festes i tradicions
Gastronomia
Entorn del solstici d'hivern se celebren un bon nombre de festes. El 25 de desembre és la data en què comença l'hivern, conegut com la nit més llarga de l'any. Astronòmicament s'anomena solstici d'hivern. A partir del dia de Nadal, doncs, el cicle de les estacions comença de nou, i altre cop, de mica en mica, els dies es van allargant. En aquest període de l'any, els camps, els sembrats i la natura semblen adormits.
El 21 de desembre és el primer dia d'hivern i el més curt de l'any. Des d'aquest dia i fins Nadal, se celebrava antigament a molts pobles de Catalunya una fira de temàtica variada. Actualment, encara se celebren algunes fires com el Mercat del Gall a Vilafranca del Penedès i la Fira del Prat de Llobregat.
La celebració del Nadal té una gran transcendència arreu de Catalunya. A més de les
celebracions religioses, les festes que envolten aquests dies s'han enriquit al llarg del temps amb costums relatius a
esdeveniments agraris, històrics i socials.
El cicle de Nadal, pròpiament dit, comença la mateixa vigília, el 24 de desembre, i s'acaba el primer
diumenge després de la festivitat dels Reis. Hi ha una sèrie d'elements, com el tió, la missa
del gall i els pastorets, que són els components més
genuïnament catalans d'una festa que se celebra arreu del món.
Una popular dita catalana diu: “Per Nadal, cada ovella al seu corral”, o sigui, aquest és un dia de
reunió familiar, al voltant de la taula. El menú tradicional de Nadal varia segons les comarques catalanes,
encara que l'escudella i la carn d'olla, i el gall d'indi, són els plats més típics.
A les postres no poden faltar les neules i els torrons de Xixona o d'Alacant, l'origen dels quals
és molt llunyà: es diu que el rei Jaume I va oferir neules per postres en un convit de l'any 1267.
El dia següent de Nadal, el 26 de desembre, se celebra a Catalunya la diada de Sant Esteve. Aquesta és considerada com a complementària de l'anterior i gairebé té les mateixes característiques de reunió i acolliment familiar. En el menú no hi pot faltar la sopa de galets.
S'ha d'estar preparat per fer bromes, i per rebre'n, ja que segons la tradició, aquest dia començaven les llibertats de desembre: la gent es divertia amb bromes i humorades còmiques, enganys... Aquest dia és aprofitat, en l'actualitat, per fer creure aquelles notícies més absurdes als més crèduls, i això no només passa al carrer, entre amics, veïns o familiars sinó que fins i tot els mateixos mitjans de comunicació participen de la tradició. Els nens pengen llufes (figuretes humanes retallades de paper de diari) a l'esquena dels ciutadans despistats.
En aquest dia els nens busquen pel carrer l'home dels nassos, que en té tants com dies té l'any. La vetlla de Cap d'Any s'acostuma a celebrar amb un sopar i amb un ball de nit. A mitjanit és costum prendre dotze grans de raïm al so de les dotze campanades que saluden l'any nou.
Amb el mes de gener comença un any nou, ple d'anhels, d'esperances renovades. Però el cicle de festes que
engloba el Nadal encara no s'ha acabat: la nit de reis, potser la més esperada de l'any pels infants, és a punt
d'arribar. La resta del mes és un tornar a la normalitat, a poc a poc, mentre hom es prepara per a una nova
ocasió de disbauxa. Però això és més endavant!
En el camp, els mesos de gener i febrer és el moment de la matança del porc. Aquest esdeveniment és
l'ocasió d'enfortir i renovar lligams d'ajuda i hospitalitat, alhora que prepara el rebost per als abundants
àpats del carnaval.
El moment més màgic per als infants. El dia anterior, nombrosos pobles i ciutats reben la visita del reis Melcior, Gaspar i Baltasar, acompanyats del seguici real, de vegades espectacular, que desfilen pels carrers en l'anomenada cavalcada. Aquest és el gran esdeveniment de la jornada i aquella mateixa nit, en anar a dormir, els infants deixen al balcó llurs sabates, així com vi, aigua o alguna cosa per menjar com a presents per als reis. Quan al matí següent els infants es lleven, més d'hora que mai, es troben al menjador les joguines amb què els reis els han obsequiat. El dia de Reis es menja el tradicional tortell de Reis.
La festa de Sant Antoni Abat, patró dels animals, té com a acte central la benedicció dels animals domèstics, com cavalls, ases i mules. La processó, coneguda pel nom dels Tres Tombs, per les tres voltes rituals que aquesta feia al voltant de l'església, és encapçalada per tres genets. Montblanc (la Conca de Barberà), el Perelló (Baix Ebre) i Ascò (Ribera d'Ebre) són només algunes de les moltes poblacions catalanes que celebren aquesta jornada.
Als Països Catalans, la devoció per sant Sebastià es remunta als segles X i XI, però es va consolidar definitivament al segle XV, època de grans epidèmies, com la pesta. Molts pobles el tenen com a patró o copatró i celebren per aquesta data la seva festa major d'hivern amb balls, fires, sopars populars i altres actes lúdics i religiosos. Destaquen les festes de Tossa de Mar (la Selva), on cada any un veí del poble, acompanyat de tota la gent que vulgui anar-hi, fa un pelegrinatge de 40 km, des de Tossa de Mar fins a Santa Coloma de Farners, en compliment d'un vot formulat pel poble en el segle XV, quan el sant va deslliurar la població de la pesta que patia.
El mes de febrer comença amb la Candelera, festa que anuncia ja el bon temps, el final de l'hivern europeu. I amb
la calor que es comença a sentir, arriba la festa més transgressora de l'any: el Carnestoltes. L'origen del
Carnestoltes es remunta a diverses festes romanes celebrades entre el febrer i el març, totes amb el mateix
caràcter d'inversió de l'ordre social establert.
També a inicis de febrer comença la temporada del calçot. Coneguts també com a ceballots,
són els grills d'unes cebes blanques de forma allargada, que es cuinen a la brasa i es mengen amb una deliciosa salsa,
una variant del romesco. Aquest producte és típic de les comarques del Camp de Tarragona.
Aquesta festa, instituïda pel papa Gelasi al segle V, té un sentit de purificació. És molt celebrada a la ciutat de Valls; durant el segle XVIII, la ciutat va ser víctima d'una epidèmia de pesta i els habitants es van encomanar a la Mare de Déu de la Candela per deslliurar-se'n. Cada deu anys, Valls celebra les decennals de la Candela amb el mateix aire de solemnitat que havien tingut aquelles celebracions del segle XVIII: balls dels cavallets, dels gitanos, de bastons, de moros i cristians i de valencians. Però a moltes altres localitats també se celebra la Candelera. A Molins de Rei (Baix Llobregat) té lloc una fira agrícola que aplega any rere any un gran nombre d'assistents.
Aquest dia la capital del Bages commemora la Misteriosa Llum. El 1345 la ciutat estava mancada d'aigua i calia construir una sèquia des de Balsareny. El bisbe de Vic s'hi oposava fins que el 21 de febrer d'aquell any una misteriosa llum procedent de Montserrat va il·luminar l'església del Carme i les campanes de la ciutat es van posar a tocar totes soles. Aquest fet miraculós incità el bisbe a accedir i els manresans van guanyar l'aigua per a la ciutat. Per commemorar aquest fet, la Junta de la Sèquia organitza una sèrie d'esdeveniments, entre els quals l'acte simbòlic de portar llum i aigua des de Montserrat i Balsareny, respectivament.
Les festes del Carnestoltes són molt celebrades a Catalunya. En moltíssimes poblacions se celebren
cercaviles, comparses, dinars populars, balls de disfresses, concursos, fires, etc.
Entre les celebracions que destaquen hi ha les de dues localitats costaneres i veïnes, Sitges i Vilanova i la
Geltrú. En la primera hi ha una gran animació al carrer i tenen lloc rues espectaculars, i a Vilanova i la
Geltrú, la riquesa d'actes i la gran participació popular en la festa van portar el govern autonòmic a
declarar-la Festa d'Hivern d'Interès Turístic Nacional. També va ser declarat d'Interès
Turístic el carnaval de Solsona, on la festa compta amb una important participació dels gegants de la
ciutat.
El calendari d'aquesta gran festa de carrer és el següent:
Dijous Gras
És el dijous anterior a Carnestoltes. Davant la imminent abstinència de la Quaresma, era habitual que tots els
àpats de per aquestes dates fossin ben copiosos: carn de porc, botifarra d'ou, truites de botifarra, coca de
llardons... També és la data escollida per celebrar el Carnestoltes escolar.
Divendres de Carnestoltes
En aquest dia arriba el rei del Carnaval, enmig d'una gran rebuda, amb salutacions, discursos, cercaviles... El personatge
que representa Sa Majestat llegeix un sermó satíric, burlesc i crític, i convida tothom a la gresca i al
ball de disfresses. Disfresses que, per cert, satiritzen els problemes de la vila o del país.
Dissabte de Carnaval
S'hi celebra el Ball de Màscares. Ja des del segle XVIII es feien a Barcelona els anomenats Balls de Patacada, on
tothom anava disfressat per amagar-ne la identitat i poder fer més animalades. Entrat el segle XIX els balls
s'establiren al Teatre del Liceu de Barcelona i assoliren molta fastuositat.
Diumenge de Carnaval
Hi tenen lloc les comparses de màscares. A Vilanova i la Geltrú, hi participen centenars de colles que
pertanyen a les diferents societats i confraries. Carrosses i comparses desfilen pels carrers ballant i repartint caramels,
davant la mirada divertida de milers de visitants.
Dilluns i dimarts de Carnaval
Més balls, comparses i disfresses.
Dimecres de cendra
Dia d'enterrament de la sardina. El rei dels Carnestoltes acaba els seus dies amb la lectura d'un testament on fa una crida
per tal de celebrar la Quaresma amb recolliment i devoció. L'enterrament de la sardina és el darrer acte que es
fa amb un toc de disbauxa, ja que a partir d'aquest dia comença la Quaresma. Es tracta d'un període de quaranta
dies de caràcter sobri, de crida a l'abstinència i el dejuni, al final del qual comença la
Pasqua.
Aquest acte, organitzat per la Federació d'Entitats Excursionistes, es va començar a celebrar el 1968, amb motiu del centenari del naixement de Pompeu Fabra, pare de la normativa de la llengua catalana moderna. El segon diumenge de febrer s'encén la flama davant de la tomba de Pompeu Fabra, al cementiri de Prada (Conflent). D'allà la flama és transportada de poble en poble fins a arribar a Montserrat.
Després de la gresca i la disbauxa tolerada del Carnestoltes, la Quaresma imposa un esperit seriós i recollit. Malgrat això, en els pobles i ciutats tenen lloc diverses fires i festes que celebren l'entrada a la primavera. Sant Medir, Santa Madrona i altres sants són bones ocasions per fer aplecs i romeries a les ermites i començar així a gaudir del camp.
Aquesta dia, que coincideix amb l'equinocci de primavera, és festa en diverses localitats. A València és la festa gran, celebrada amb falles.
Calendari de festes i tradicions |
Gastronomia |