La bandera i l'escut de Catalunya estan formats per quatre barres vermelles sobre fons groc. La bandera és
anomenada popularment senyera.
L'escut de Catalunya és el dels comtes-reis sobirans de Barcelona. És un dels més antics d'Europa: el
primer document en el qual apareix és un segell del comte Ramon Berenguer iv de l'any 1150. De la bandera de Catalunya
existeixen referències documentals des del segle XIII.
Diu la llegenda que l'escut del comte Guifré el Pelós era tot llis, daurat, sense cap inscripció. Durant la invasió de l'Imperi carolingi pels normands, el rei Carles el Calb va haver de demanar ajuda al comte de Barcelona. Pel pacte de fidelitat feudal, Guifré el Pelós va acudir a auxiliar-lo. En el camp de batalla els francs ja es batien en retirada quan els catalans van entrar en combat; això va fer que la balança s'inclinés a favor seu i els normands comencessin a retrocedir. Però durant la retirada un llançó normand es va anar a clavar al pit del comte de Barcelona. Aquest, ferit greument, va ser conduït a un pavelló, on el rei, agraït, el va visitar. Guifré el Pelós va manifestar la seva angoixa per l'escut, tot llis, així que el rei, xopant els dits en la ferida sagnant, passà la mà per l'escut daurat del comte i va deixar-hi les quatre barres de sang mentre declarava que aquesta seria també la seva senyera.
 La Diada |
 Calendari de festes i tradicions |