El 23 d'abril se celebra la diada de Sant Jordi, patró de Catalunya; és el dia del llibre i també el dia
dels enamorats. Per això hi ha el costum de regalar-se un llibre i una rosa.
La devoció a sant Jordi prové d'Orient, més concretament de Líbia, des d'on es va estendre
ràpidament per Occident; al segle VI ja es troben indicis de culte. A Catalunya va ser durant el segle XIII que
aquesta llegenda es va popularitzar gràcies als guerrers i cavallers que tornaven de lluita contra els turcs i els
sarraïns. Els reis de la Corona d'Aragó van
propiciar el patronatge d'aquest sant, creant i sostenint ordes militars, cercant les seves relíquies i intentant
convertir sant Jordi en patró de Catalunya. Però no va ser fins a la Renaixença que sant Jordi fou adoptat per les classes
populars com a símbol d'identitat.
La commemoració de la mort de Miguel de Cervantes es remunta a l'any 1926, a imitació de la festa anglesa en
honor a William Shakespeare.
Per tot plegat, aquest dia es converteix en la festa més acolorida i popular de la primavera: els carrers de les
ciutats i pobles de tot Catalunya es veuen inundats de paradetes de roses i llibres, i tothom surt a comprar aquests articles
per regalar als éssers estimats. A més, en moltes localitats se celebren concerts, aplecs, processons,
cercaviles, etc.
Hi ha diverses versions de la llegenda de sant Jordi. Hi ha un acord per part dels folkloristes (Joan Amades i altres),
per situar-la a la vila de Montblanc. Per aquest motiu, anualment, se celebra a la vila ducal de Montblanc una
escenificació de la llegenda de sant Jordi.
Diu la llegenda que un enorme drac es va presentar pels voltants de Montblanc. Era un drac espaordidor que volava, nedava i
caminava. Tenia cap de brau, amb orelles punxegudes; cua de serp; ungles esmolades; guaitava amb ulls roents que
llançaven flames, i portava dues alasses de ratpenat. La bèstia es menjava els ramats de xais i cabres i tot el
que estava al seu abast. Quan aquests foren tancats dins la ciutat, la bèstia famolenca volava per damunt de les cases
fent-hi estralls i destrosses amb les seves flames. Un grup de cavallers valents intentà matar el drac, però
fou una tasca impossible. Tot el poble estava atemorit i el rei va convocar una reunió en la qual es va acordar donar
al drac un parell de bens cada dia per aplacar la fam de la bèstia. En acabar-se els bens se li donaren bous, i
després cavalls... però quan ja no quedaven animals, es decidí que cada dia se li lliurés una
persona. Es va fer un sorteig amb tots els membres del poble i la família reial, per veure qui era la primera persona
que seria lliurada al drac. El sorteig es va celebrar enmig de les pors de tot el poble. La mateixa princesa fou qui
agafà, amb la seva mà innocent, un nom d'entre els molts que estaven apilonats dins d'una gran olla i, amb veu
segura i clara, va anunciar que ella era la destinada a ser lliurada al drac. Tot el poble esclatà a plorar. La
princesa s'acomiadà de tothom i anà cap al bosc on el drac tenia el cau, disposada a morir. Fou aleshores quan
un jove cavaller, cavalcant dalt de cavall, va aparèixer per salvar la princesa i deslliurar-la del drac. La lluita
entre el drac i el cavaller fou molt llarga, però finalment el cavaller Jordi aconseguí ferir la bèstia
sota l'ala esquerra, on tenia el cor, i el drac va quedar sense forces. Es diu que, de la sang vessada per la
fantàstica fera, en va sortir una rosa.
 Folklore, festes i tradicions |
 Calendari de festes i tradicions |