'Els Segadors'
Els segadors és l'himne nacional de Catalunya. La lletra de l'himne és del segle XIX i s'inspira en una
cançó popular del segle XVII que parla de la famosa revolta dels segadors.
El dia de Corpus de l'any 1640 un grup molt nombrós de segadors va entrar a Barcelona per protestar davant del virrei
per les injustícies que rebien del rei d'Espanya i pels abusos comesos per les tropes reials hostatjades a Catalunya.
Hi hagueren greus enfrontaments entre els segadors i les forces reials. D'aquests fets neix una cançó popular
que és un memorial de greuges i alhora un himne de batalla.
'Els segadors'
Catalunya, comtat gran
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!
Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
«Ara és hora, nostre rei,
ara és hora que fem guerra.»
Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc del riu d'Arenes;
n'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i corporales i patenes,
i el Santíssim Sagrament
alabat sia per sempre.
Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.
Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre;
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.
Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.
A presència dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:
«Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.»
Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n'hi foren les dependències.
A vista de tot això
S'és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.
Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.
De tres guàrdies que n'hi ha,
ja n'han morta la primera;
ne mataren el Virrei,
a l'entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l'Audiència.
Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que així ho faran,
quan seran en vostres terres.
Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l'esquerra:
«On és vostre capità',
on és vostra bandera'»
Varen treure el bon Jesús tot cobert amb un vel negre:
«Aquí és nostre capità,
aquesta és nostra bandera.»
A les armes, catalans,
que ens han declarat la guerra!
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!
Cap a l'any 1887, en el cercles catalanistes decidiren difondre el poema amb una versió musical. El músic
Francesc Alió en féu la primera harmonització, basant-se en la melodia d'una altra cançó
popular catalana també anomenada Cançó dels segadors, la lletra de la qual era una
cançó de taverna. L'any 1899, la Unió Catalanista va convocar un concurs per dotar l'himne d'una lletra
més curta i moderna. En fou guanyador el poeta Emili Guanyavents.
Amb el temps aquesta cançó s'imposà indiscutiblement com l'himne nacional de Catalunya, malgrat els
períodes de prohibició, durant els quals Els segadors només va ser interpretat a Catalunya de
manera clandestina.
'Els segadors' (versió actual de l'himne)
Catalunya triomfant
tornarà a ser rica i plena,
endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra.
Bon cop de falç!
Ara és hora, segadors,
ara és hora d'estar alerta
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra.
Bon cop de falç!
Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra.
Bon cop de falç
