Drac de Terrassa
Les cercaviles són una de les tradicions més populars de Catalunya. Les protagonitzen gegants, nans,
diables, dracs i tot un seguit de personatges que es passegen pels carrers dels pobles i ciutats ballant al so del timbal i
la gralla.
L'objectiu original de la cercavila era passar casa per casa per anunciar l'inici de la festa, congregar la població
en algun lloc concret amb la intenció de comunicar alguna cosa, recaptar diners, realitzar una celebració,
menar al ball o fins i tot com a fi de festa.
En la cercavila surten tota les colles de diables, els gegants, capgrossos, éssers fantàstics i grups de
música i dansa propis de cada lloc.
Una de les figures més presents en aquestes manifestacions és el dimoni. Les colles de diables –persones
cobertes amb robes protectores decorades– fan espetegar els carretons en una pluja fantàstica de foc i soroll, i
omplen els carrers d'espurnes i fum. És un espectacle que impressiona el participant novell i fascina a infants i
adults.
Les colles es fan acompanyar d'algun animal de l'abundant bestiari català: mulasses, cuques, àguiles, dracs,
óssos, conills, bous, cavallets... Alguns d'aquests éssers representen animals fantàstics o personatges
vinculats a la pròpia localitat i molts treuen foc per la boca.
Els gegants són ninots de fusta i cartró de grans proporcions. Normalment representen personatges nobles: reis
i reines, moros, cristians... No es coneix l'origen d'aquesta tradició, però el cert és que es troba en
diferents països europeus. A Catalunya, al segle XIV ja hi havia gegants en les celebracions. Aleshores eren
només masculins i els duien homes enfilats damunt de xanques. Dos segles més tard, aparegueren les
gegantes.
Avui en dia hi ha parelles de gegants, i fins i tot descendència, que ballen al ritme de músiques populars
catalanes, melodies amb un to festiu i animat. Les colles geganteres omplen d'alegria els carrers i les places i són
l'admiració dels més petits.
Els nans, o capgrossos, consisteixen en una mitja carcassa que recobreix el cap de qui la porta, conferint-li mides
desproporcionades. Són més moderns que els gegants; els acompanyen i els obren pas, tot i que en algunes
poblacions tenen balls propis. L'antítesi dels capgrossos són les xanques, que augmenten la proporció de
les persones per la base.
Les cercaviles són, per tant, una gran desfilada de personatges que arrosseguen darrere seu nens, joves i adults
enlluernats per les seves formes inversemblants, per la llum i el color del foc i pel fragor de la música. És
la promesa de la festa i alhora la mateixa festa que comença.
 Folklore, festes i tradicions |
 Calendari de festes i tradicions |