Els castells són impressionants torres humanes: homes i dones s'enfilen uns sobre els altres fins a aconseguir
diversos pisos d'alçada en una complexa arquitectura de força i equilibri. Les persones més fortes
constitueixen la base, les joves i petites van grimpant per configurar els pisos superiors, i la més petita,
l'enxatena, és l'encarregada de coronar el castell.
Encara que genèricament tots reben el nom de castells, segons el nombre d'individus que formen cada pis la
construcció rep el nom de pilar o espadat (un element), torre (dos elements) i castells
(tres o més). Els castells, formats per colles molt nombroses d'entre cent i tres-centes persones, s'alcen al so de
dos timbals i dues o més gralles. Les colles competeixen per fer els castells més vistosos i complicats. Al
llarg dels anys el fet casteller ha anat evolucionant i s'han arribat a construir castells espectaculars de fins a vuit i nou
pisos. Cal dir que el públic també hi participa activament fent pinya, per sostenir la construcció.
Fer pinya és una expressió catalana que quan s'utilitza en altres contextos vol dir precísament
sostenir-se, donar-se suport mútuament.
L'aixecament de torres humanes en ocasió de festes, danses o jocs té una llarga tradició arreu del
Mediterrani. L'origen dels castells es troba en l'evolució dels antics balls de valencians i moixigangues, al Camp de
Tarragona i el Penedès. Es té notícia de l'aixecament de pilars de tres i de quatre (pisos) a finals del
segle XVIII a Alcover (Baix Camp), però la ciutat on aquesta tradició arrelà profundament és a la
capital de l'Alt Camp, Valls, on a finals del segle XIX ja hi havia dues colles rivals.
Els castells són un fenomen viu i popular, seguit amb atenció des de les places i també pels mitjans de
comunicació. Els concursos castellers se celebren des de principis del segle XX. La proliferació de colles
arreu del territori fa que es produeixen exhibicions tot l'any, tot i que tradicionalment la temporada de castells
comença a Valls el 24 de juny, per la festa de Sant
Joan, i acaba a la mateixa vila quatre mesos més tard. La festa major de Vilafranca del Penedès, Sant Fèlix (30 d'agost), és una
de les manifestacions castelleres cabdals.
Hi ha nombroses colles: la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Xiquets de Tarragona, els Nens del Vendrell, els Castellers
de Vilafranca, la Colla Jove dels Xiquets de Valls, els Minyons de l'Arboç, els Minyons de Terrassa, etc.
Una altra manifestació important és la tradició falconera, que s'introdueix a Catalunya en el
primer terç del segle xx. Els Falcons de Catalunya són hereus de les formacions gimnastes txecoslovaques del
segle xix i al llarg de tots aquests anys han sofert molts canvis, tant conceptuals com formals. Les exhibicions dels falcons
es caracteritzen per la rapidesa d'execució, la coordinació, la diversitat de les figures i l'espectacularitat.
Existeix un repertori de més de cent figures diferents. Avui queden cinc colles de falcons en actiu a les poblacions
de Sant Vicenç dels Horts, Llorenç del Penedès, Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní
d'Anoia i Puigdàlber.
 Folklore, festes i tradicions |
 Calendari de festes i tradicions |