Folklore, festes i tradicions

Les festes, les tradicions, la gastronomia... són signes identitaris i manifestacions culturals que formen part de la història viva i del dia a dia dels catalans. En aquest capítol es presenten alguns d'aquests elements per tal de fer-los més entenedors i convidar el visitant a participar-hi.

Catalunya compta amb un gran nombre d'elements festius. Se celebren amb devoció aquelles tradicions de caire religiós, i amb gresca i disbauxa les de caire laic, popular i lúdic. També hi abunden les celebracions vinculades a la pagesia i a la gastronomia.

Les tradicions populars i culturals, així com els elements folklòrics, tenen una clara consonància amb la personalitat de Catalunya. La tradició castellera vindria a ser-ne un bon exemple: es tracta de construccions de torres humanes que simbolitzen la força, el valor, el seny, el progrés i la solidaritat. De la mateixa manera hi ha la sardana, la dansa més popular del Principat, animada però amb mesura, molt pròpia del tarannà català.

Arreu de Catalunya se celebren festes majors: les entitats amb més pes social de les viles hi organitzen una gran diversitat d'actes festius, lúdics, culturals, socials, religiosos... pensats per satisfer el gust de totes les edats i de tots els ciutadans i visitants.

Se celebren també altres festes comunes arreu del món, en les quals tot un seguit d'elements originals configuren una fesomia pròpia a la celebració. És el cas del Nadal, per exemple, amb el tió, els pastorets, els pessebres vivents...

La gresca i la disbauxa estan servides en el Carnaval, molt festejat al territori català, com a celebració prèvia al recolliment i l'abstinència que suposa la Quaresma. Aquest cicle, que es completa amb la Setmana Santa, és el més vinculat a la religió cristiana.

Diverses festes han estat declarades d'Interès Nacional pel govern de la Generalitat: la Patum de Berga, mostra completíssima dels balls populars, en la qual el foc agafa el protagonisme; el carnaval de Vilanova i la Geltrú; les Passions d'Esparreguera i d'Olesa, la Dansa de la Mort a Verges, la Festa Major del Barri de Gràcia de Barcelona, la Dansa i el Ball del Ciri a Castellterçol, la Festa Major de Sitges, la Festa del Tura a Olot, o la Festa Major de Santa Tecla a Tarragona, per citar-ne algunes de les més destacades.

Són importants i sobretot abundants les festes que tenen relació amb el treball al camp, vinculades amb les feines agrícoles, ramaderes, forestals o recol·lectores, així com les relacionades amb la gastronomia i els productes de la terra. En aquest sentit destaquen la Festa de la Calçotada a Valls, la de la truita amb suc a Ulldemolins, la de la verema a l'Espluga, la del batre a Cabra, la de l'avellana a Reus, la de la cirera a Sant Climent de Llobregat i l'Aplec del Cargol a Lleida, entre moltes d'altres.

Altres dates assenyalades del calendari tenen a veure amb fets que han marcat el destí del país, com l'Onze de Setembre, Diada de Catalunya, o amb la devoció catòlica per alguns sants i verges, com Sant Jordi, la Mare de Déu de Montserrat o la Mercè.

I a banda de passar-ho d'allò més bé i de mantenir-se fidels a tot un seguit de tradicions, un altre aspecte cultural remarcable dels catalans és la seva gastronomia. La cuina catalana, purament mediterrània, prové de la saviesa popular i és alhora una cuina equilibrada i consistent. A partir d'elements senzills combina hàbilment els ingredients de la natura. Cada comarca catalana té les seves especialitats que, unides als vins catalans i al cava, fan que menjar a Catalunya sigui tot un plaer.






Oci

Calendari de festes i tradicions