Des del segle XV, Barcelona era una ciutat emmurallada. Amb el creixement econòmic i demogràfic dels anys vint i trenta del segle XIX, la capital catalana necessitava nous espais per descongestionar-se i deixar de créixer verticalment. Una de les primeres mesures va consistir a desamortitzar béns eclesiàstics per tal de deixar lliures edificis i solars on construir fabriques i magatzems, d'acord amb les necessitats de l'època. L'altra gran mesura va ser eixamplar la ciutat més enllà de les seves muralles i fins als municipis veïns: Gràcia, Sant Andreu del Palomar... L'any 1859 l'Ajuntament barceloní va convocar un concurs per dissenyar el que seria la nova ciutat de Barcelona. Tot i que fou l'arquitecte Antoni Rovira i Trias qui va guanyar el concurs, fou l'enginyer Ildefons Cerdà qui, per raons polítiques, va acabar executant-lo. Cerdà va proposar una estructura urbana de forma quadricular, oberta i igualitària, molt progressista. A cada illa de l'eixample havia previst combinar blocs d'habitatges amb espais verds per tal d'humanitzar i sanejar l'espai urbà. Tanmateix, els interessos especulatius i econòmics varen fer fracassar les iniciatives més interessants d'aquest projecte.
 Dos segles plens d'esdeveniments |
 Folklore, festes i tradicions |