L'arribada a la modernitat
Dos segles plens d'esdeveniments
L'arquitectura barroca va perdent el gust pels ordres clàssics d'harmonia i equilibri, a favor de la fantasia i la major llibertat de creació: apareixen torrents de línies corbes i columnes retorçades. La intenció és impressionar l'espectador mitjançant la majestuositat dels edificis, amb construccions de grans dimensions, plantes molt espaioses i d'àmplies perspectives. La decoració és molt important i està realitzada en diferents materials. Una bona mostra en són les façanes, carregades de formes exuberants i exagerades.
L'escultura està molt connectada amb l'arquitectura i és molt present en els exquisits retaules.
També persegueix l'efecte de moviment: les figures es presenten actives, els membres separats del cos, amb vestits
ondulats, les faccions expressives, i fins i tot les arrugues de la pell i les venes.
L'escultura barroca pren la tradició de tallar la pedra a la manera hel·lenística, ja que aquesta donava
una visió del patiment i el sofriment molt adequada en la representació de sants i màrtirs.
La pintura vol ser realista, mostrar amb naturalitat el món i les coses, tant les belles com les més desfavorides. S'utilitza l'oli i la tela principalment, però també el fresc. Es treballen molt les diverses tonalitats de la llum i els colors (el clarobscur) per tal de donar un efecte tridimensional de profunditat. Pel que fa a la temàtica, una de les representacions clàssiques és la mitologia clàssica. A Catalunya destaquen Antoni Viladomat i el rossellonès J. Rigau, retratista de la Cort de Lluís XIV.
L'arribada a la modernitat |
Dos segles plens d'esdeveniments |