L'arribada a la modernitat
Dos segles plens d'esdeveniments
L'art renaixentista està fortament impregnat de la nova doctrina de l'època: l'humanisme. La nova concepció filosòfica es centra en l'ésser humà, individual i lliure. El mecenatge afavoreix l'aparició d'artistes. L'autor de l'obra pren consciència de la seva individualitat, signa la seva obra, realitza autoretrats i marca el seu estil personal.
El món clàssic és la font d'inspiració. Així, els conceptes de simetria, equilibri i
serenitat apareixen de nou en aquest moment, així com la columna coríntia, l'arquitrau o la cúpula,
elements essencials de l'arquitectura grega i romana.
Els edificis acostumen a ser de planta quadrada o rectangular: l'església, primer de planta grega i després de
creu llatina; els pòrtics tenen entaulament; les finestres són simètriques a les portalades; s'utilitza
la volta de canó; etc.
Els escultors d'aquest moment sentiran una veritable passió pels temes de l'antiguitat que tenien a veure amb mites, déus o herois. Les estàtues renaixentistes representen personatges bíblics, i també es recuperen les estàtues eqüestres commemoratives. Les obres guanyen en precisió i expressió, sobretot pel que fa al rostre i el cos humà.
En pintura es persegueix la bellesa, sobretot la bellesa antropomòrfica o humana. Es diu que el canvi més
significatiu apareix amb l'ús del color i el volum. És per això que es posa especial atenció en
la proporció i l'equilibri, i s'utilitza, molt més perfeccionada, la perspectiva.
La pintura ja no es destina tan sols a ensenyar a espectadors analfabets, a partir de temes mitològics i
històrics de l'antiguitat, sinó que és una de les primeres en què es pretén provocar plaer
en la contemplació.
Des de mitjan segle XVII fins a les acaballes del XVIII, es desenvolupa un estil artístic caracteritzat per
l'abandó progressiu de les formes clàssiques a favor de la fantasia i la llibertat de creació. Es tracta
de l'art barroc, un estil molt recarregat, pessimista, emocional i impregnat de l'esperit contrareformista imposat per la
monarquia hispànica. Igual que en l'etapa anterior, els edificis estan estructurats a base de portades-retaule i molta
profusió d'elements decoratius. La influència francesa es deixa veure en l'aixecament de construccions civils i
militars: casernes, castells, ciutadelles (com ara el castell de Cardona o la fortalesa d'Hostalric, a la Selva).
També arriba un nou concepte d'urbanisme fonamentat en la planificació de l'espai. Així, el barroc es
manifestava tant en l'arquitectura pública (Ajuntament de Reus, Casa de Convalescència de l'Hospital de Santa
Creu de Barcelona o la universitat de Cervera), com en l'arquitectura religiosa. A les zones rurals, el nou estil aconseguia
fascinar els creients, amb una imatge d'església rica i poderosa. L'església de Betlem, a la Rambla de
Barcelona, és una obra significativa d'aquest període. També destacà l'orfebreria, amb peces molt
refinades.
L'arribada a la modernitat |
Dos segles plens d'esdeveniments |