Cripta romànica - St. Esteve - Olius
L'església romànica s'inspira en la basílica romana. La planta és de creu llatina, de tres o
més naus, amb creuer. La volta de canó va ser en un primer moment de fusta, més endavant es va construir
en pedra. La cúpula, entre el transsepte i la nau principal, és sostinguda per petxines. A la capçalera
hi ha un o més absis i poden haver-hi pintures. Pot tenir girola.
Exteriorment les esglésies estan reforçades per contraforts. Les finestres són molt petites, d'arc de
mig punt. Les portalades es caracteritzen pels brancals emmarcant la porta; les arquivoltes, col·locades radialment,
moltes vegades decorades; el timpà, entre la llinda i les arquivoltes, decorat amb temes bíblics.
Als monestirs, el claustre és envoltat normalment per pòrtics d'un o dos pisos d'arcs amb capitells anomenats
“Bíblia dels pobres” pel fet de mostrar escenes de l'Antic i el Nou Testament. Altres imatges que
s'acostumen a presentar són motius vegetals, animals o elements geomètrics.
L'escultura durant el romànic té una finalitat didàctica: explicar els passatges bíblics. Per això les mostres que trobem, sobretot en les portalades i les columnes, són molt expressives, de formes esquemàtiques i simètriques, que simbolitzen no només escenes religioses (verges, crucifixos...) sinó també escenes amb feres i animals monstruosos que representen la temptació i el pecat d'aquells que no seguien la llei divina. El material preponderant és la pedra, tot i que també s'utilitza la fusta i el bronze.
La pintura romànica, d'influència bizantina, s'entén com una manifestació de Déu. Es
practica la pintura al fresc o sobre fusta. Es pinten sobretot els absis i les voltes. Igual que en l'escultura,
l'interès radica en la narració: l'important és explicar una història. És
característica la representació del pantocràtor en l'ametlla rodejat dels evangelistes i altres figures
(àngels, arcàngels, etc.). Destaquen les siluetes i usen colors plans. Hi ha una gran simetria que fa destacar
els dibuixos, però no existeix la perspectiva, ni és realista en el sentit anatòmic.
Cal destacar l'art del tapís que també pren força en aquest moment i que s'empra per cobrir les grans
parets de pedra dels castells i els palaus. A Catalunya un dels més importants és el Tapís de la
Creació del Món (de finals del segle XI), que es troba en el tresor de la catedral de Girona.
 La forja d'una identitat |
 L'arribada a la modernitat |