La forja d'una identitat
L'arribada a la modernitat
La mort sense successor directe del rei d'Aragó, Alfons I el Bataller (1134), va provocar la revolta de les classes
dirigents, ja que el regent deixava el seu regnat als ordes militars del Temple. La noblesa escollí Ramir el Monjo,
germà del rei difunt, com a successor i del matrimoni d'aquest amb Agnès d'Aquitània nasqué
Peronella. Quan Peronella tenia tan sols un any d'edat els aragonesos van decidir el seu matrimoni amb Ramon Berenguer IV. El
candidat per part de la corona castellana era el fill del rei Alfons VII, però els aragonesos temien l'absorció
d'Aragó per part de Castella, així que es van decantar per la unió amb Catalunya.
Per tant, la Corona d'Aragó fou el resultat d'una unió dinàstica pactada on els membres integrants
conservaren sempre la seva pròpia identitat: integritat territorial, lleis, costums, institucions i governants propis.
Aragó hi va aportar el títol reial mentre que Catalunya fou el nucli econòmic i institucional sobre el
qual es consolidà el regne. Es varen ajuntar al mateix temps dues economies complementàries, la d'Aragó
(ramadera i cerealística) i la de Catalunya (més artesana i mercantil).
Però no tot foren enteses, ja que els interessos aragonesos estaven vinculats a la política peninsular
(València, Navarra, Castella) mentre que els interessos catalans estigueren més relacionats amb
l'expansió mediterrània. La manca de suport mutu va provocar conflictes a l'interior de la confederació.
Amb Alfons I el Cast (1162-1196), la confederació catalanoaragonesa-occitana va assolir el seu desenvolupament
màxim tant per vincles familiars com feudals.
La forja d'una identitat |
L'arribada a la modernitat |