La forja d'una identitat
L'arribada a la modernitat
En l'efervescència de les lluites feudals, un grup de clergues i bisbes europeus decidiren protegir els seus
interessos, tant econòmics com religiosos, defensant la pèrdua de béns i llibertats que pagesos i
mercaders estaven patint. L'any 1033, amb la participació de l'abat Oliba, s'establí a Catalunya una treva de
Déu que protegia des de dijous i fins a dilluns, des de primera hora del matí i fins al capvespre, la pagesia
que es dirigia al culte i els mercaders que anaven pels camins. Apareixien les sagreres, un territori a prop d'un edifici
religiós que gaudia d'aquesta protecció, sempre que estiguessin a la distància (mesurada amb passes)
establerta per la mateixa classe eclesiàstica. Aquesta es la raó fonamental per la qual la quasitotalitat de
pobles medievals, per petits que fossin, tenien al centre del seu nucli una església o monestir.
En començar el segle XI, la realitat política catalana es desenvolupà al voltant del comtat de Barcelona
ja que aquest era el més fort i consolidat, arran de les seves aliances matrimonials. L'ocupació sarraïna
es replegava davant l'aparició dels regnes de taifes. La prosperitat econòmica i militar
comtal, afavorida per la compra de drets i senyories en terres occitanes, va convertir aquest comtat en sobirà
d'extensos dominis. Fins i tot amb Ramon Berenguer I (1035-1076), hereu del comtat de Barcelona, s'instaurà el
cobrament de paries als altres regnes, un impost d'or que servia per demostrar la seva superioritat davant els regnes
musulmans. La intenció dels monarques catalans era augmentar el seu patrimoni i obrir noves zones comercials per
després lliurar-les als seus descendents.
Paral·lelament, la jerarquia feudal catalana s'alimentava del reconeixement i el poder creixent de què gaudien
els barons catalans. La noció d'autoritat pública es perdia a mesura que la justícia anava quedant en
mans privades. A mitjan segle XI, i davant d'una noblesa feudal consolidada, les usurpacions de béns i drets
públics, i l'opressió de la pagesia, eren a l'ordre del dia. Fora de les ciutats, el 80% de la població
vivia sotmesa al poder arbitrari dels senyors feudals, que assumiren tota l'autoritat en les seves respectives demarcacions
territorials (el castell i el seu districte): podien governar, jutjar, castigar, reclamar rendes i serveis. Es produïa
un progressiu afebliment de la condició social del pagès, especialment arran de l'aplicació dels
Usatges de Barcelona, el codi jurídic medieval que
assegurava l'adscripció forçosa dels serfs davant els seus senyors i que fou aplegat, en forma de lleis, pel
conjunt de comtes catalans..
La forja d'una identitat |
L'arribada a la modernitat |