Les relacions socials que s'havien mantingut durant el període carolingi van caracteritzar-se per una pagesia
lliure de servituds i aloera, en la base d'una estructura administrativa a mans del comte, que era el major benefactor
després del mateix rei. Amb el pas a la societat feudal, les relacions feudovassallàtiques establien que un
noble es declarava vassall d'un superior i adquiria compromisos de fidelitat i obediència. A canvi, i com a benefici,
rebia una extensió de terra o feu on exercia el seu senyoratge a través del treball de la pagesia. Els pagesos
estaven obligats a lliurar servitud seguint el mateix model exposat.
La feudalització suposà, per una banda, l'enfortiment de les famílies senyorials, principals
protagonistes en l'apropiació de terres i de rendes, i per altra, la imposició de tota mena de servituds a la
pagesia.
La forja d'una identitat |
L'arribada a la modernitat |