Les quatre barres
L'arribada a la modernitat
Per recompensar la fidelitat a la dinastia franca, els reis havien concedit a Guifré l'acumulació de
càrrecs i territoris. Guifré va esdevenir comte de Barcelona, de Girona, d'Urgell i la Cerdanya, a més
de Vic i el pagus de Berga. Fou dins la seva política repobladora a la Catalunya Vella que es restabliren comtats com
el d'Osona i bisbats com el de Vic.
En la figura de Guifré, conflueixen el projecte d'independitzar-se dels francs, heretat del seu pare Sunifred, i la
voluntat de conservar en herència els territoris per als seus descendents, no en un sentit administratiu sinó
més aviat de patrimoni familiar.
L'any 897, en incursió contra els musulmans de Lleida, morí Guifré el Pelós. Segons la llegenda,
el rei Carles el Calb, que va anar a donar el seu últim adéu al seu súbdit en el mateix camp de batalla,
va fer lliscar sobre el seu escut els seus dits impregnats amb la sang del comte. La marca que va quedar, les quatre barres
vermelles sobre un fons daurat, és la bandera catalana.
Les quatre barres |
L'arribada a la modernitat |