Les ciutats àrabs
L'arribada a la modernitat
La Marca Hispànica, constituïda vora l'any 800, fou el nom franc donat al territori de frontera entre el
reialme franc i el domini musulmà, a la Península Ibèrica. Es tractava d'un conjunt de comtats,
vinculats per vassallatge, que inicialment depenien del regne d'Aquitània i, posteriorment, de la dinastia franca.
L'objectiu, com la resta de les marques establertes per Carlemany, era la creació d'un espai defensiu que
garantís la seguretat del reialme. L'anomenada Catalunya Vella comprenia les terres situades entre els Pirineus i els
rius Llobregat, Cardener i Segre. La delimitació de les marques no era arbitrària, sinó que els espais
territorials delimitats tenien tradició històrica.
Amb la mort de Carlemany, l'Imperi carolingi es va debilitar. Per recompensar la fidelitat a la dinastia que alguns comtes
catalans havien demostrat, els reis francs varen promoure una política de concentració territorial a mans de
Guifré el Pelós. Aquest comte de la casa de
Carcassona va obtenir gran part dels comtats catalans i fou el primer governant únic que tingué Catalunya des
de la invasió musulmana. Guifré el Pelós va portar a terme una important campanya de repoblació a
la zona central de Catalunya, l'anomenada “terra de ningú”, i fundà la casa comtal de Barcelona,
així com els monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses.
Les ciutats àrabs |
L'arribada a la modernitat |