La forja d'una identitat
L'arribada a la modernitat
Des del punt de vista urbanístic, les ciutats islàmiques van ser l'espai neuràlgic aglutinador de la
major part de les activitats econòmiques. Al centre es trobava la medina, que era el nucli central polític,
econòmic i religiós, al voltant del qual es construïren els ravals o zones d'habitatges per barris. Els
carrers eren estrets i a l'interior de les cases de pedra hi havia el característic pati central il·luminat. El
cementiri i els al-musalla, oratoris a l'aire lliure, s'edificaren fora de la ciutat.
La cultura musulmana va exportar la seva superioritat tècnica en àmbits com el de l'agricultura, el
comerç i la ciència. Els sarraïns introduïren noves formes d'explotar la terra amb el sistema de
parceries. Les innovacions hidràuliques es basaren en nous sistemes de regadiu; es generalitzà la
construcció de les sèquies (saqiya) impulsades amb força animal o els elevadors hidràulics. Els
productes agrícoles continuaven sent els cereals, però s'amplià la varietat de cultius, guanyà
importància la vinya (tot i la prohibició religiosa del moment), els productes de l'horta (arròs,
mongetes...) i els arbres fruiters (llimoners, tarongers, figueres...). L'expansió comercial per mar impulsà el
desenvolupament de les drassanes, com la de Tortosa i
permeté la introducció del cotó, el sucre, els cítrics i l'arròs (que encara és
avui el principal conreu a les terres del Delta de l'Ebre),
fent d'aquesta activitat quelcom especialitzat i beneficiós.
L'elaboració de teixits de seda, activitat en la qual els musulmans eren grans mestres, també fou una de les
exportacions més rellevants en l'àmbit comercial, junt amb el treball del cuir, l'orfebreria i el paper. El
comerç a la ciutat es concentrava en el soc, el centre econòmic on s'aglutinaven els diferents magatzems que
guardaven i conservaven els productes més diversos.
Els monarques francs van rebutjar la invasió musulmana a la fi del segle VIII i van portar a terme la reconquesta
cristiana. L'emperador Carlemany, que es va comprometre a estendre el cristianisme per tots els territoris de l'Imperi
carolingi, va dur a terme una política de fragmentació del territori a partir de comtats (districtes
administratius) que incloïen una sèrie de districtes menors anomenats pagi. El territori català, a
partir del segle IX, quedava dividit en cinc comtats o districtes administratius: Barcelona, Girona-Besalú, Osona,
Empúries i Berguedà, que de manera autònoma s'encarregaven de les funcions fiscals, militars i de
justícia. A més, es va establir la Marca
Hispànica amb la funció de delimitar els territoris que formaven part de l'Imperi i de protegir els
diferents reis francs de les ràtzies musulmanes. Al principi, el nomenament dels càrrecs fou destinat a comtes
catalans però a partir de l'any 820, arran dels enfrontaments entre la noblesa catalana i l'Imperi, van tenir-ne el
control comtes francs.
La forja d'una identitat |
L'arribada a la modernitat |