La ciutat té el seu origen en el Municipium Flavium Egara, bastit pels romans sobre el poblat ibèric d'Ègara. Aquest emplaçament esdevingué en el segle V, en període visigot, la seu d'un important bisbat. Aquest fet donà lloc al magnífic conjunt monumental de les esglésies de Santa Maria, Sant Pere i Sant Miquel d'Ègara, un dels atractius de la població.
El conjunt d'aquestes tres esglésies és un element excepcional del patrimoni històric i artístic català. Són el resultat de la barreja de diversos estils i èpoques: pre-romànic, romànic, gòtic i barroc, a més de les modificacions sofertes al llarg del temps.
Aquest conjunt monumental és testimoni de l'antic bisbat d'Ègara, erigit entorn de l'any 450, en època
visigòtica. Les esglésies de Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel foren bastides en el segle VII, i més
endavant van patir modificacions considerables, sobretot en estil romànic. Les esglésies de Terrassa conserven
elements també paleocristians en la seva estructura. Entre els aspectes més interessants destaquen la cripta de
l'església de Sant Miquel; les pintures murals i els retaules gòtics. Un pont pintoresc del segle XVII comunica
el recinte amb la vila medieval i centre històric de la ciutat. El conjunt fou declarat monument
historicoartístic el 1931.
 La forja d'una identitat |
 La forja d'una identitat |