Temps de colonitzacions
La forja d'una identitat
La tribu germànica dels visigots va arribar a la península Ibèrica cap al 411 com a aliada dels
romans per expulsar els altres pobles germànics, entre ells sueus, alans i vàndals. Durant anys, Barcelona fins
i tot va arribar a ser capital dels visigots establerts a la península. Els visigots també van aconseguir
ocupar Tarragona, tot i la resistència dels seus habitants. Cap al darrer quart del segle V, acabat de
desaparèixer l'Imperi d'Occident, l'emperador d'Orient va reconèixer la Tarraconense com un dels territoris
d'assentament del poble visigot.
El regne d'Hispània va quedar establert més tard a Toledo però, tot i l'existència de relacions
de poder que varen exercir, la influència al territori català del regne visigot, amb una cultura molt pobre, va
ser molt feble. Més aviat són els vestigis de l'art visigòtic allò que fa de més evident
la seva estada a Catalunya.
La presència visigoda va deixar escasses restes monumentals a Catalunya. L'església serà l'entitat
generadora de la cultura i l'art, desenvolupant el que es considera un estil propi, anomenat paleocristià.
L'arquitectura visigòtica va seguir les línies estilístiques de l'arquitectura germànica, fent
dels edificis religiosos la construcció més generalitzada. A Catalunya destaquen les restes de la
basílica visigoda a l'interior de la Catedral de Barcelona , el mausoleu de Centelles (Tarragonès) i el Temple
del Bovalar (Segrià), però és a Terrassa
on es troben els testimonis més importants.
Quant a l'estil arquitectònic, destaca l'austeritat del conjunt. És freqüent el temple basilical amb absis
rectangulars, de tres a cinc naus, la coberta de volta i els mosaics. Altres característiques fonamentals de les
construccions visigodes són l'ús de la pedra tallada i la presència constant de l'arc de ferradura.
L'escultura introduirà en aquests emplaçaments elements vegetals i figuratius a capitells i frisos.
En el camp de l'orfebreria, els visigots van fer que l'ús de les joies i els elements decoratius s'estengués de
forma generalitzada. D'estil geomètric i ple de símbols abstractes i naturalistes, els objectes que han arribat
a l'actualitat són d'ús quotidià, com ara sivelles, agulles, vasos, creus...
En l'àmbit de les aportacions literàries cal destacar el protagonisme dels bisbes i eclesiàstics com a
principals literats. La llengua emprada continuava sent el llatí. Tanmateix, reis i monarques s'encarregaren del
recull de lleis tan importants per al sistema jurídic com és el Liber
iudiciorum, llei gòtica en vigor fins el segle XV.
Temps de colonitzacions |
La forja d'una identitat |