Les primeres evidències del cristianisme a terres catalanes es remunten al segle III aC, en temps de l'emperador
Valerià (253-260) i en el començament de l'afebliment de l'Imperi romà. La nova religió
qüestiona el culte als emperadors i es referma en una posició monoteista.
Els primers testimonis de comunitats cristianes queden detectats arran dels martiris de sant Cugat, santa Eulàlia i
sant Feliu. De fet, les persecucions no finalitzaran fins a la legalització del cristianisme, que va tenir lloc l'any
313 mitjançant l'edicte de Milà. El cristianisme coneix la seva expansió per Catalunya en el segle IV:
en són testimonis les primeres basíliques paleocristianes (Ègara, Empúries, Bovalar...), les
nombroses restes arqueològiques (sarcòfags, mosaics, objectes litúrgics...) i la fundació dels
primers bisbats (Tàrraco, Gerunda i
Bàrcino).
Temps de colonitzacions |
La forja d'una identitat |