ARQUITECTURA: Fonamentalment és representada pels temples que es construeixen segons uns principis o normes propis dels ordres arquitectònics o estils de construcció. El dòric i el jònic es formaren durant els segles VII-V aC. El corinti, nascut durant els segle IV, és una variant del jònic que es generalitzà durant l'època romana.
ESCULTURA: Hi ha una idealització de la bellesa, per això és important la simetria i el cànon.
Primer les figures són d'aspecte massís, rígides, amb una actitud immòbil. Després, durant
l'època clàssica, s'implanta el cànon (el cos, set vegades el cap). Més endavant les figures ja
no són estàtiques sinó que transmeten sentiments i moviments.
CERÀMICA: La ceràmica també evoluciona al llarg del temps. Es diferencien tres estils: el
geomètric, l'oriental i, durant l'època clàssica, les figures negres sobre fons vermell
(l'àtica). La forma més corrent és el kylix, copa de beure vi en les libacions litúrgiques i en
la vida quotidiana i familiar.
 Temps de colonitzacions |
 La forja d'una identitat |