
Tal com indica la paraula megalítica, grans pedres, l'arquitectura megalítica dóna el seu nom a aquelles
construccions funeràries realitzades amb pedres de grans dimensions. A Catalunya aquest tipus de construccions daten
d'uns 3.500 anys. Uns 300 monuments megalítics formen part del patrimoni català. Hi ha sepulcres de corredor
(cambres amb un passadís d'accés); dòlmens (taules de pedra generalment de forma quadrada o
trapezoïdal); menhirs (en bretó “pedra llarga” i en català “pedres dretes” o
“pedres del diable”), que presumiblement servien de punt de referència per a l'observació dels
astres.
A l'interior de les cambres mortuòries, s'hi dipositaven els morts d'una mateixa família, engalanats amb
collarets i altres elements propis dels aixovars de l'època (joies, armes, ofrenes...). L'enterrament es feia per
inhumació en fosses excavades a terra, algunes sense protecció i d'altres, cobertes amb una llosa. Normalment
les sepultures eren de dimensions reduïdes.
A Catalunya, s'han localitzat els sepulcres prop dels cursos d'aigua, a les valls i en terrenys argilosos, especialment a la
comarca del Maresme i als cursos dels rius Llobregat i Cardener. Però la regió megalítica més
important és l'Empordà.
Els primers pobladors |
Temps de colonitzacions |