Oci
Temps de colonitzacions
La història de Catalunya comença fa milers d'anys, quan diversos grups humans que venien de terres llunyanes
–sobretot d'Àfrica i d'Europa– van anar poblant de mica en mica el territori.
La sofisticació de la ciència arqueològica permet diferenciar dos grans períodes: el
Paleolític (temps de la pedra antiga) i el Neolític (temps de la pedra nova), en els quals s'emmarquen les
primeres petjades humanes.
A Catalunya els jaciments arqueològics més antics daten del Paleolític Inferior; es tracta de
grups d'homínids de fa 700.000 anys. La primera tipologia humana, la de l'Homo erectus (455.000 anys enrere),
es caracteritzà per la presència de tota una sèrie d'activitats i rituals específics dins una
pràctica de vida nòmada. Es tractava de petites comunitats acostumades als constants desplaçaments, que
vivien a l'aire lliure i prop dels rius on trobaven pedra foguera per fer foc i l'aigua necessària per a la
supervivència del grup.
Aquests primers pobladors vivien de la caça, de la pesca, de la recol·lecció dels fruits trobats a
boscos i prats (arrels, glans, baies, nous...) i de la caça de grans mamífers (cavalls, cérvols, bous i
isards), així com de peces més petites (llebres, conills, aus...), dels quals obtenien carn per menjar, pells
per abrigar-se del fred i ossos per fer-ne objectes.
A Catalunya, les primeres restes humanes corresponents a aquest període han estat localitzades a coves estacionals
prop de les terrasses del riu Ter (cova de l'Arbreda, cova del Toll), a la comarca de la Selva i a la vall del Llobregat
(jaciment de l'Abric Agut).
Durant l'etapa següent, el Paleolític Mitjà (130.000-35.000 aC), el domini i la difusió del
foc evidencien la presència d'un nou homínid que els antropòlegs han anomenat Homo
neanderthalensis o Home de Neandertal. Aquest encara continua sent nòmada, viu en petits grups i és
recol·lector, caçador i pescador, però ara disposa d'una major diversitat d'eines, gràcies a la
introducció d'estris de fusta. A Catalunya, els jaciments més destacables d'aquest període es troben a
la Garrotxa (la cova dels Ermitons), al Pla de l'Estany (la cova de Mollet) i altres coves de la comarca de l'Ebre.
El Paleolític Superior (30.000 anys enrere) conforma l'etapa de la prehistòria protagonitzada per
l'Homo sapiens sapiens, homes i dones similars als actuals. Les variacions climàtiques provocades per la
darrera glaciació provoquen un clima més suau, un canvi en l'habitatge –que ara serà en abrics en
comptes de coves– una major complexitat de rituals, sobretot en l'àmbit funerari, i en general, un notable
progrés en relació amb el període precedent. Els jaciments més significatius d'aquest moment han
estat ubicats a la Noguera (la cova del Parco) i les mines de Gavà.
Cap al final del novè mil·lenni abans de Crist, algunes comunitats del Pròxim Orient desenvolupen les
primeres tasques relacionades amb l'agricultura i la ramaderia pròpies del que més tard esdevindria la
revolució neolítica. A Catalunya, durant els mil·lennis que comprenen del 7.000 aC al 2.000 aC, el
Neolític suposa una profunda transformació en la vida dels humans que desenvolupen formes
d'organització més complexes, marcades fonamentalment per un hàbitat sedentari i una proliferació
dels poblats. Cal destacar un progressiu desenvolupament en l'àmbit agropecuari i ramader centrat en els cereals i les
lleguminoses per una banda, i en animals domesticats com ara l'ovella i el bou per l'altra, així com l'increment de la
producció de ceràmica (difusió del forn) i la multiplicació dels estris domèstics i de
treball.
Els humans del Neolític van desenvolupar una concepció religiosa centrada en el culte a la fertilitat i a la
vida i vinculada al culte funerari. La cultura dels sepulcres de fossa en són una evidència. Aquestes fosses
excavades a terra contenien aixovars compostos per eines, armes i ornaments personals situats normalment sota les cabanes en
les quals vivien. Els jaciments més importants d'aquest període han estat trobats a Montserrat (coves Gran i
Freda), Sitges (cova de l'Or) i en diverses ocupacions del Sistema Mediterrani Català.
Les primeres comunitats de la prehistòria havien utilitzat la pedra, la fusta o les banyes d'animals per construir les
seves eines. L'aparició de nous materials més resistens, com el coure i un aliatge de coure i estany, el
bronze, va ser tan important que ha marcat els períodes històrics. L'Edat del Bronze va anar del segon
al primer mil·lenni aC i es divideix en diferents fases: antiga, mitjana i final. La significació
històrica d'aquest període la marca el desenvolupament d'aquesta metal·lúrgia primerenca, que
comporta millores en les tasques agrícoles, com la introducció de destrals i arades d'aquest material o la
intensificació dels intercanvis comercials.
La sedentarització anà en augment i estigué acompanyada de la planificació urbana. Les comunitats
s'ubicaven bé al pla i prop dels rius, per poder realitzar les tasques de conreu, bé en zones muntanyenques on
l'activitat quedava centrada en el pasturatge. Aquestes estructures de poblament amb espais comunals, vies de pas, sistemes
defensius més ben planificats (fossars, muralles...) i sistemes rudimentaris de recollida d'aigües (per exemple,
en basses), van constituir l'embrió de la societat aldeana que cada vegada guanyava major pes demogràfic.
D'aquest moment, en són testimoni a les terres catalanes poblats com ara Genó, Aitona i Pedròs (al
Segrià), diverses coves situades al Maresme i el Penedès, i el dipòsit de bronze de Llavorsí, un
dels més importants d'aquesta edat històrica.
Cap a l'any 1.200 aC comença el període conegut com l'Edat de Ferro. D'aquesta època destaca
l'augment de la productivitat, la major especialització comercial, un canvi en l'hàbitat, que ara és en
petites comunitats de caràcter familiar, i una major jerarquització social.
Els primers testimonis de cultura material trobats a Catalunya es remunten al Paleolític Inferior. Destaquen
objectes tan rellevants com ara còdols (estris que es colpejaven per aconseguir una vora tallant) i destrals de
mà, fets de pedra, os d'animal o ivori. També trobem instruments tallats per ambdós costats
(bifaços), i es van començar a utilitzar les restes de la talla, els ascles, per fer instruments més
petits. Aquesta indústria lítica, protagonista de tot aquest període, va emprar alhora eines tallades en
quarsita i en quars per fabricar pics, choppers i els denticulats.
El Paleolític Mitjà respon a una cultura mosteriana on els rascadors, els perforadors i les puntes de
llança són les principals produccions.
Durant el Paleolític Superior, l'utillatge és molt més ric i variat. Apareixen noves eines per
rascar, tallar, perforar i netejar la pell, fetes de sílex, així com instruments per polir. Una major
diversificació que queda reflectida en la varietat d'atzagaies, arpons i agulles trobades.
Però el que més destaca d'aquest període són les pintures rupestres. Pròpies de l'art primitiu, aquestes composicions deixen
entreveure escenes i figures que il·lustren un mode de vida propi de l'economia de subsistència.
De l'Edat dels metalls també s'han trobat significatives mostres d'art en les necròpolis de
l'època. La ceràmica, feta a mà, és de molt bona qualitat. Hi predominen les superfícies
llises, fines i d'un color extern negrós. La varietat de formes i decoracions trobades en el territori català
dóna nom a dues nomenclatures; la ceràmica de cordons (amb relleu) i la ceràmica de canals (amb dibuixos
geomètrics). També destaca la cultura del vas campaniforme, caracteritzada per la seva forma acampanada i
decorada amb incisions. Les mostres més significatives han estat trobades a Terrassa, Solsona i la Creu d'Olorda.
El treball del ferro va proporcionar nous objectes d'ús personal, com collars, navalles d'afaitar, anells,
braçalets, sivelles, espases... i va introduir noves eines per al camp (destrals, arades...) que van tenir una
repercussió considerable en la productivitat agrícola.
En el període neolític, els monuments
megalítics i funeraris formen el conjunt més rellevant de cultura material del moment. Els sepulcres de
corredor i les coves funeràries són el resultat d'una tasca col·lectiva on probablement varen participar
un gran nombre de persones en una incipient organització del treball.
La ceràmica que es produeix està decorada amb relleus relacionats amb motius de culte, com la fertilitat. A
Montserrat se n'han trobat importants mostres, per això s'ha anomenat ceràmica montserratina. Una peça
important d'aquest període és el conegut vas ceràmic de la deessa de Gavà.
Finalment, també destaquen en aquest període les noves destrals de pedra polida i els molins manuals fets amb
pedres aspres.
Oci |
Temps de colonitzacions |