El català: llengua pròpia
La llengua pròpia de Catalunya és el català. Juntament amb el castellà, el català
és la llengua oficial de Catalunya.
És una llengua romànica, producte de l'evolució del llatí que implantaren els romans. Aquesta
evolució va ser lenta i gradual: del segle V als segles IX i X la llengua parlada es va anar modificant, sense que els
parlants tinguessin consciència d'estar parlant una llengua diferent de l'anterior.
Els primers testimonis es troben en alguns mots de documents llatins dels segles X i XI. Al segle XII, ja van
aparèixer els primers textos catalans en prosa. Amb la figura de Ramon
Llull (1232-1315), el català assoliria la perfecció d'idioma culte.
La llengua tingué dos segles de gran esplendor: el XV i el XIX. També va viure períodes de
repressió: el segle XVIII, amb el centralisme borbònic, en què Felip V va prohibir l'ús de la
llengua catalana; o part del segle XX, amb la dictadura del general Franco, amb una dura repressió en el mateix
sentit. En l'actualitat, però, el català és un idioma amb una àmplia difusió i una
important producció bibliogràfica, palesa tant en el marc científic com en el marc literari.
L'expansió del català es remunta a l'edat mitjana, fruit de la conquesta d'aquests territoris a càrrec
del rei Jaume I. Així doncs, el català no es parla només al Principat de Catalunya, sinó que el
seu domini lingüístic està repartit en diversos territoris de quatre estats:
a) a Espanya:
• Principat de Catalunya (llevat de la Vall d'Aran, on es parla l'aranès)
• País Valencià, excepte a les comarques occidentals
• Illes Balears (Mallorca i Menorca) i Pitiüses (Eivissa, Formentera i altres illes menors)
• Franja d'Aragó (al límit entre Catalunya i les províncies d'Osca, Saragossa i Terol)
Montsec de l'Estany (La Franja)
• Carxe (regió de la província de Múrcia)
b) al Principat d'Andorra: únic lloc on el català és exclusivament llengua oficial
c) a França: a la Catalunya Nord, o Rosselló (coincideix aproximadament amb el departament dels Pirineus
Orientals)
Canigó
d) a Itàlia: a l'Alguer, ciutat de l'illa de Sardenya
Pel nombre de parlants, el català es situa al mateix nivell que les llengües danesa, sueca o noruega.
A més, a la vall d'Aran, es parla l'aranès, nom que rep la llengua occitana en aquest territori. La llengua
d'oc o occità pertany al grup de llengües romàniques o neollatines i està constituït per cinc
grups dialectals: el provençal, el llemosí, l'alvernyès, el llenguadocià i el gascó.
L'aranès és una variant del dialecte gascó, el que lingüísticament més s'allunya del
català.
