Font: Institut d'Estadística Català
La ramaderia havia estat tradicionalment una activitat complementària de l'agricultura, però des de mitjan segle xx, s'ha convertit en un sector altament desenvolupat, que ha aplicat el model de ramaderia intensiva. Els porcs i l'aviram han estat la base d'aquest desenvolupament. De fet el sector porquí ha tingut un creixement sostingut des de l'any 1955, amb un increment superior al 3.000%, passant dels 162.000 caps l'any 1955 als aproximadament 6 milions actuals. L'aviram va presentar un fort creixement en un primer període, de 1962 a 1982, per estabilitzar-se després. Actualment hi ha més de 50 milions de caps.
| Les espècies ramaderes. 1999 | |
| TIPUS | MILERS DE CAPS |
| Aviram | 51.138,70 |
| Porcins | 6.019,63 |
| Ovins | 870,82 |
| Bovins | 690,90 |
| Conilles mares | 398,40 |
| Cabrum | 72,38 |
| Equins | 14,76 |
| Font: Institut d'Estadística Català | |
El bestiar boví presenta un creixement menys espectacular que els precedents, però també constant.
També hi ha hagut un lleuger augment del nombre de caps ovins, així com del bestiar cabrum, a causa de
l'increment de la demanda de carn. En canvi, s'ha reduït el nombre de caps en el sector equí, en part motivat per
la mecanització del camp.
El territori s'ha especialitzat, segons el tipus de bestiar: el boví, força important, es localitza a les
regions on hi ha farratges i prats, bàsicament a la meitat nord de Catalunya; el porcí, en canvi, està
més desvinculat de l'entorn agrícola i s'ha convertit en una activitat clarament industrial, concentrant-se a
l'àrea Girona-Empordà i a les comarques interiors i centrals. L'aviram es concentra a les comarques més
meridionals del Principat: al Baix Camp i a la Conca de Barberà, així com a les interiors. En la
producció d'oví destaquen les comarques del Segrià, la Noguera, l'Urgell i el Pallars Jussà, tot
i que té una distribució més uniforme en el territori.
 Economia |
 El català: llengua pròpia |