Agricultura

L'agricultura ocupava a principis del segle XX el 50% de la població activa, xifra que s'ha reduït a un 3%, aproximadament, en l'actualitat. Aquest fet ha portat com a conseqüència la desertització humana d'amplis sectors de les terres de l'interior i l'abandonament de molts pobles. Les causes que han portat a aquesta situació són diverses. Destaquen especialment dos fenòmens simultanis que van tenir lloc a partir dels anys seixanta: d'una banda, es dóna una forta emigració del camp a les ciutats, on hi havia una forta demanda de mà d'obra en el sector industrial. De l'altra, arriba la mecanització al camp, fet que atenua i fins i tot reverteix la situació de manca de braços i abandonament de parcel·les, la qual cosa reforça l'èxode rural. Algunes xifres il·lustren la magnitud d'aquesta mecanització: en el període comprès entre 1960 i 1989 el nombre de tractors va créixer en gairebé un 800% i el nombre de motocultors i recol·lectores en un 3.500%.

Les comarques on predomina el sector agrícola es troben situades a l'interior i al sud del país: la Noguera, les Garrigues, el Pla d'Urgell, el Priorat, la Terra Alta i el Montsià. D'altra banda, les comarques menys agrícoles, a part del Barcelonès, són les pirinenques, amb menys d'un 10% de superfície dedicada als conreus.

En relació amb l'Estat espanyol, l'agricultura catalana representa el 12% de la producció, amb zones de cereals (blat, ordi, blat de moro), vinya, oliveres, fruiters (pera, poma, préssec, albercoc, pruna, cirera, meló), fruites seques (avellana, ametlla) i nombroses hortalisses. Val a dir que Catalunya produeix gairebé la meitat de les pomes i de les peres collides a Espanya, i el 90% de les avellanes.

L'agricultura catalana té com a conreus bàsics el blat, l'arròs, els farratges, les hortalisses, les olives i les fruites.

A Catalunya hi ha una gran diversitat de paisatges agraris. Els trets bàsics de l'agricultura són els de les zones temperades. La tendència vigent dels mercats ha provocat una forta especialització per àrees i comarques, la qual cosa ha afavorit els productes que generen més beneficis, com la fruita i els farratges.

Font: Institut d'Estadística de Catalunya

Al nord del país predominen els conreus herbacis. A l'Alt Pirineu, el tipus de relleu, el clima i l'altitud han propiciat l'explotació del prat natural, lligada a la ramaderia. En canvi, l'agricultura s'hi ha desenvolupat poc. A les àrees pirinenques hi ha importants explotacions forestals que produeixen fusta i suro.

A la Catalunya humida (Pre-pirineu, les Guilleries, el Montseny, així com la Garrotxa i el Ripollès) hi ha blat de moro, patates i farratges. També hi ha importants reserves de bosc.

El paisatge més característic de les terres del sud és la trilogia mediterrània: el blat, la vinya i les oliveres.

A la Depressió Central, i en general a totes les terres planes com l'Empordà i la Cerdanya, domina el cereal: el blat i l'ordi es desenvolupen en grans extensions. Altres cereals, com l'arròs i el blat de moro, es concentren en zones humides, especialment al sud, al Delta de l'Ebre. La vinya, que s'ha reduït espectacularment els darrers cinquanta anys, es troba a les comarques prelitorals (Penedès, Garraf, etc.), litorals (Empordà i Maresme), així com a la Conca de Barberà, el Priorat i la Terra Alta. El conreu de l'olivera, que també s'ha reduït dràsticament (el 35% en només catorze anys, del 1976 al 1989), ocupa sobretot les comarques més meridionals.

Hi ha plantacions de fruiters de fruita fresca en les àrees de regadiu: al Baix Llobregat, al Segrià, al Pla d'Urgell, a les comarques del Delta... mentre que la fruita seca predomina a les comarques més meridionals. Al Maresme i al Baix Llobregat hi ha extenses zones dedicades a la floricultura i l'horta.

Economia

El català: llengua pròpia