Mapa amb les principals carreteres de Catalunya
La xarxa viària d'un país reflecteix la distribució territorial d'aquest. En el cas de Catalunya
aquesta xarxa viària es desenvolupa sobretot a partir de les ciutats, que actuen com a nodes. La concentració
urbana de la població i l'orografia del terreny han estat dos factors claus per al desenvolupament del sistema de
comunicacions i transports.
Pel que fa al transport terrestre, el territori català gaudeix d'una important infrastructura d'autopistes, autovies i
carreteres que de mica en mica en milloren les condicions de seguretat i n'amplien el recorregut. Tant la xarxa viària
com la ferroviària es troba força centrada a la ciutat de Barcelona, i ressegueixen força bé
l'orografia del país. Així, les principals autopistes i línies de tren transcorren paral·leles al
litoral i travessen el país de nord a sud en forma de diagonal. Altres eixos importants ressegueixen les valls dels
rius, com és el cas de l'eix del Llobregat.
Les autopistes C-32, C-33 i A-7, paral·leles al litoral, i les autopistes A-2 i C-58, a l'interior del país,
són les vies més transitades. L'Eix Transversal travessa el país, comunicant Girona amb Lleida a
través de Manresa i Cervera. La ciutat de Barcelona es troba envoltada per dues rondes que estalvien els vehicles
d'entrar a la capital per travessar-la.
El desenvolupament del ferrocarril ha estat cabdal per a la indústria catalana, ja que va ser el principal
mitjà de transport de mercaderies durant unes quantes dècades del segle XIX fins a la primera meitat del segle
XX. Amb el desenvolupament de les carreteres i la localització de les indústries fora de les ciutats els
camions van agafar el relleu al ferrocarril, i moltes línies que s'havien desenvolupat amb aquesta finalitat van
quedar obsoletes i van ser clausurades.
Actualment les comunicacions per tren són a càrrec de dues companyies, la RENFE i els Ferrocarrils de la
Generalitat, i entre les dues tenen un total de 1.437 km de recorregut. Ben aviat hi haurà també el Tren d'Alta
Velocitat, que connectarà les principals ciutats catalanes amb la resta de l'Estat i amb França.
Pel que fa al transport aeri, Catalunya té un gran aeroport internacional, el de Barcelona (amb un moviment d'uns 20
milions de passatgers a l'any), i dos de menors, també internacionals, especialitzats en usos turístics
(Girona-Costa Brava) i militars (Reus). Té altres aeroports nacionals (la Seu d'Urgell i Sabadell) i privats (Alp,
Manresa i Igualada).
També s'ha de citar el transport marítim, amb un important volum de moviment. Els ports industrials
pròpiament dits són el de Barcelona i el de Tarragona. El port de Barcelona ha estat durant un segle el
més important, ja que hi arribaven bona part de les matèries primeres i el carbó que necessitava la
indústria tèxtil i metal·lúrgica, i també era el punt de sortida de les exportacions de
productes agrícoles i manufacturats. Tal com ha passat amb el ferrocarril, el transport per carretera també ha
restat molta vida al port. Malgrat això, encara és important pel que fa al trànsit de passatgers, ja que
és un enllaç ideal amb les illes del Mediterrani. D'altra banda, el port de Tarragona basa el seu creixement en
el gran volum de productes petrolífers per a la refineria que l'empresa Enpetrol hi té instal·lada i per
la densitat d'indústries químiques que hi ha a la zona. Tenen port marítim, també, les ciutats de
Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Badalona, l'Hospitalet de l'Infant, Alcanar i Vilanova i la Geltrú, a
més dels nombrosos ports pesquers que hi ha al llarg de la costa.
 La població catalana |
 Economia |