CREIXEMENT NATURAL 1975-2002
Font: Institut d’Estadística de Catalunya
A Catalunya hi ha sis milions i mig d'habitants. Aquesta xifra respon a dos factors bàsics:
• El creixement natural de la població, tradicionalment baix. La baixa natalitat i l'allargament de
l'esperança de vida són els factors principals que configuren el procés d'envelliment de la
població catalana. De fet, al llarg de la segona meitat del segle XIX el país va adquirir els trets
demogràfics propis de les societats industrials: davallada lenta però constant de la natalitat i
reducció de la taxa de mortalitat, sobretot la infantil. En aquesta època també destaca una important
emigració ultramarina així com una concentració de la població al voltant de les àrees
industrials al voltant de Barcelona, circumstància que va comportar el despoblament rural. Aquesta tendència
augmentà durant el segle XX i en l'actualitat les comarques més despoblades també són les que
presenten un índex d'envelliment més alt.
• El segon factor decisiu són les migracions del segle XX, que van ser especialment intenses entre els anys
1950-1975. Els immigrants d'aquest període, que provenien de diferents regions de l'Estat, s'establiren
bàsicament a les zones urbanes i industrials. A partir de la dècada dels noranta la immigració
extracomunitària ha augmentat considerablement i ha esdevingut més important que la immigració d'altres
llocs de l'Estat.
La tendència mundial predominant des de la Revolució Industrial, o sigui la urbanització de la
població, és vàlida també per a Catalunya.
Més de la meitat de la població catalana viu a Barcelona i rodalia, l'àrea on es concentra el major
potencial econòmic i industrial de Catalunya. En totes les comarques litorals i prelitorals catalanes domina el
poblament urbà, mentre que en la resta preval el rural, amb poques excepcions. Les comarques pirinenques i interiors
presenten densitats de població molt baixes.
Aquesta concentració de la població ha provocat forts desequilibris territorials i ha afectat negativament
algunes comarques de l'interior del país, que s'han vist progressivament despoblades.
El començament del despoblament rural es remunta molts segles enrere. A partir del segle XII, els habitants de les
muntanyes van anar a viure a la plana. Més endavant, sobretot durant els segles XVI i XVII la població es va
anar desplaçant cap a les comarques costaneres, més actives econòmicament. A finals del segle XIX els
recursos agraris havien deixat de ser la clau del poblament: els avenços en els transports i les comunicacions havien
provocat un canvi important en la base econòmica del país, cada cop més industrialitzat. Aquest
procés culmina en el segle XX, al llarg del qual es dóna una important concentració espacial: la
població es va desplaçar cap a les àrees baixes, com la franja litoral, les valls fluvials al llarg de
les quals es concentraven moltes fàbriques i, sobretot, la ciutat de Barcelona i la seva rodalia, que va
conèixer moments de creixement explosiu amb l'arribada en massa d'immigrants, especialment cap a meitats de
segle.
 Les institucions polítiques |
 La xarxa de comunicacions |