Palau de la Generalitat
Catalunya és una Comunitat Autònoma dins de l'Estat espanyol, que s'autogoverna a través d'una
institució política: la Generalitat. Parteix
d'una norma institucional bàsica: l'Estatut d'autonomia, aprovat en referèndum i ratificat
pel Congrés dels Diputats i el Senat l'any 1979.
L'Estatut d'autonomia és "l'expressió de la identitat col·lectiva de Catalunya i defineix les seves
institucions i les seves relacions amb l'Estat en un marc de lliure solidaritat amb les altres nacionalitats i regions", tal
com s'explica en el preàmbul. L'Estatut d'autonomia de Catalunya configura la Generalitat com un ens complex integrat
per tres institucions: el Parlament, la Presidència de la Generalitat i el Consell Executiu o Govern.
D'acord amb l'Estatut d'Autonomia, la Generalitat té competència exclusiva, legislativa i executiva, sobre un
ampli ventall de matèries. Això significa, segons l'Estatut, que "en l'exercici de les seves
competències exclusives correspon a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la
funció executiva, inclosa la inspecció".
En altres matèries desenvolupa les normes bàsiques dictades per l'Estat o executa la legislació emanada
d'aquest.
| Competències exclusives • Dret civil català • Normes processals i de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya • Cultura • Patrimoni històric, artístic, monumental • Arxius, biblioteques, museus i conservatoris de música • Investigació • Règim local • Ordenació del territori i urbanisme • Forests, espais naturals protegits i tractament especial de zones de muntanya • Higiene • Turisme • Obres públiques que només afectin Catalunya • Carreteres que passin íntegrament per Catalunya • Transports, ports i aeroports • Aprofitaments hidràulics, instal·lacions de producció, distribució i transport d'energia • Pesca • Artesania • Ordenació farmacèutica • Centres de contractació de mercaderies • Cooperatives • Cambres de la Propietat, de Comerç, Indústria i Navegació • Col·legis professionals • Fundacions i associacions • Assistència social • Joventut • Promoció de la dona • Tutela de menors • Esport • Publicitat i espectacles, casinos, jocs, i apostes • Estadística |
La Generalitat està configurada pel Parlament, format per una sola cambra. Està compost per 135 diputats i
exerceix el poder legislatiu, vota el pressupost anual i controla l'acció del govern. El president del govern,
escollit pels membres del Parlament, dirigeix l'actuació del govern o Consell Executiu. Aquest està format pels
consellers dels diversos departaments: Treball, Sanitat, Finances, Agricultura, Ramaderia i Pesca, Indústria,
Comerç i Turisme, etc.
Els precedents institucionals de Catalunya es remunten al segle XI, època de les assemblees de Pau i Treva i la
Cort comtal. Més endavant, durant el regnat de Jaume I, el Conqueridor (1213-1276), la Cort comtal esdevingué
Corts Generals de Catalunya. Durant el regnat del seu fill, Pere II, el Gran (1276-1285), s'establí el sistema de
sobirania pactada característic del dret constitucional català medieval i modern. Durant el regnat de Pere III,
el Cerimoniós (1336-1387), es creà i es consolidà la institució de la Diputació del
General (la reunió de les Corts era anomenada General de Catalunya). Progressivament, la Diputació del General
o Generalitat guanyà autonomia i acumulà atribucions executives i governatives. Durant els segles XVI i XVII
actuà en la pràctica com a govern del Principat. Totes aquestes institucions es van veure interrompudes amb la
desfeta de 1714.
Ja en el segle XX, la Mancomunitat de Catalunya (1913-1925) va ser un primer pas institucional en la recuperació de
l'autogovern, però fou abolida per la Dictadura de Primo de Rivera. Quan aquesta va caure es proclamà la Segona
República Espanyola i es constituí la Generalitat de Catalunya (1931). El govern català provisional
prengué aquest nom en record de l'antiga institució d'autogovern. Aquell mateix any se celebrà un
plebiscit en què s'aprovà l'Estatut d'Autonomia, que fou aprovat per les Corts de la República l'any
següent.
L'autogovern es consolidava en la Generalitat de Catalunya, que estava composta per un poder legislatiu, el Parlament de
Catalunya; un poder executiu, el Consell Executiu; un poder judicial, el Tribunal de Cassació, i el president de la
Generalitat, el més alt representant.
Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya tingueren lloc el 20 de novembre de 1932. Però de nou la dictadura
franquista va interrompre l'autogovern durant un llarg període que va anar de l'any 1939 al 1975. La Generalitat es va
mantenir a l'exili. Amb la transició, que va ser el període de restabliment de la democràcia a l'Estat
espanyol, Catalunya va recuperar la Generalitat. Un cop aprovada la Constitució espanyola el 1978 i aprovat
també per referèndum el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya el 1979, la Generalitat es
restablí de forma definitiva. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya tingueren lloc el 20 de març de
1980 i la sessió constitutiva s'escaigué el 10 d'abril del mateix any.
 La divisió territorial |
 La població catalana |