A Catalunya coexisteixen dues divisions politicoadministratives, cadascuna respon a les necessitats d'organització del territori de les administracions:
Vall d'Aran (Viella); Pallars Jussà (Tremp); Pallars Sobirà (Sort); Alta Ribagorça (Pont de
Suert); Alt Urgell (la Seu); La Noguera (Balaguer); Solsonès (Solsona); Segrià (Lleida); Urgell
(Tàrrega); Segarra (Cervera); les Garrigues (les Borges Blanques); Pla d'Urgell (Mollerussa), Conca de Barberà
(Montblanc); Alt Camp (Valls); Baix Camp (Reus); Priorat (Falset), Ribera d'Ebre (Móra d'Ebre); Terra Alta (Gandesa);
Baix Ebre (Tortosa); Montsià (Amposta); Tarragonès (Tarragona), Baix Penedès (Vendrell), Berguedà
(Berga); Osona (Vic); Bages (Manresa); Anoia (Igualada); Vallès Occidental (Sabadell); Vallès Oriental
(Granollers); Alt Penedès (Vilafranca), Garraf (Vilanova i la Geltrú); Baix Llobregat (Sant Feliu);
Barcelonès (Barcelona); Maresme (Mataró), Cerdanya (Puigerdà); Ripollès (Ripoll); Garrotxa
(Olot); Alt Empordà (Figueres); Baix Empordà (la Bisbal); Gironès (Girona); la Selva (Santa Coloma de
Farners); Pla de l'Estany (Banyoles).
A Catalunya hi ha 940 municipis, amb els seus respectius ajuntaments locals. Si bé les diputacions i els consells
comarcals han estat cèl·lules bàsiques de l'Administració, els ajuntaments són molt
importants, ja que esdevenen l'àmbit més proper al ciutadà, aquella administració amb la qual els
vilatans se senten més identificats.
Els termes municipals tenen arrels ibèriques, però van ser els romans els primers de formular
jurídicament els municipis (entre els segles III i V dC). Aquests municipis, que gaudien de notable autonomia, van
perdurar durant l'època visigòtica i també van tenir gran rellevància durant el període
posterior a la Reconquesta, a partir del segle XV. Més endavant, amb el Decret de Nova Planta (segle XVIII) els
límits que es van establir són més o menys similars als actuals.
Un cas a part és la ciutat de Barcelona, ja que va tenir un espectacular creixement entre 1897 i 1921 que va provocar
l'annexió de municipis veïns: Sant Martí, Sant Andreu, Sants, Sant Gervasi, les Corts, Horta...
Els municipis de Catalunya presenten grans desigualtats pel que fa a l'extensió: n'hi ha de molt extensos, amb
més de 200 km2, i d'altres que només tenen 1 o 2 km2. D'altra banda, el problema real
és el desequilibri demogràfic: més del 85% dels municipis no arriben als 5.000 habitants, mentre que un
6% concentren tres quartes parts de la població catalana.
 Els parcs i espais protegits |
 Les institucions polítiques |