La Garrotxa és una terra de gran bellesa. Es tracta de la regió volcànica més ben conservada de
tota la Península Ibèrica, per tant presenta un interès geològic de primer ordre i posseeix un
dels espais protegits més singulars de Catalunya, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
La comarca de la Garrotxa presenta dues zones clarament contrastades: l'Alta i la Baixa Garrotxa. El riu Fluvià
és la divisió natural entre ambdues zones. L'Alta Garrotxa és una zona subpirinenca, poc poblada,
feréstega i abrupta, amb pics com el Puig de Comanegra, la serra de la Mare de Déu del Mont i el
Bestracà. La Baixa Garrotxa, en canvi, té relleus suaus, és fèrtil i plena de prats, arbredes i
explotacions agrícoles. Destaquen la serralada del Corb, la serralada de Finestres, el Puigsacalm i el puig de
Cubell.
La comarca ja era poblada en temps prehistòrics per tribus nòmades. Cap al segle VI aC el contacte dels
indígenes amb els colonitzadors fenicis, grecs i cartaginesos donà lloc al poble iber, en concret a la tribu
dels olositans. Més endavant, l'indret fou escenari d'incursions romanes i víctima dels saqueigs musulmans.
Carlemany, a final del segle VIII va incorporar el comtat de Besalú al regne d'Aquitània. Al llarg de l'edat
mitjana la població es va anar assentant al voltant dels petits monestirs que van fundar els monjos benedictins.
La comarca es va veure afectada pels esdeveniments socials que es van produir dels segles XVI al XVIII: el conflicte de
Remences, la Guerra de Successió, les guerres carlines, etc. Durant el segle XIX començà a
industrialitzar-se, com la resta de Catalunya.
En l'actualitat la indústria és la principal font de riquesa de la comarca, tot i que està desenvolupant
molt el seu potencial turístic, natural i cultural.
És la capital de la comarca. Els anys 1427 i 1428 dos terratrèmols de gran intensitat van destruir la vila, que
es va reconstruir de nou en uns altres terrenys. A partir del segle XVIII es va convertir en un nucli de gran dinamisme
comercial i industrial, amb més de mil telers.
A Olot es pot visitar el nucli antic, l'antic convent del Carme, amb el claustre renaixentista, la casa Solà-Morales,
modernista, els passeigs amplis i arbrats, com el del Firal (1814) o el de Barcelona (1850), l'Eixample Malagrida, una ciutat
jardí del 1916, etc. També es pot visitar, en la mateixa localitat, el volcà Montsacopa.
Aquest poble de la Garrotxa és situat al cim d'un esperó rocós, formant una imatge molt pintoresca que mereix especial atenció. De fet, la cinglera de Castellfollit de la Roca és el resultat de la superposició de dues grans emissions de lava. Observant bé la cinglera s'identifiquen les diferents emissions de lava, ja que segons la temperatura i el temps de solidificació, el basalt ha adoptat formes diferents.
Besalú és una bella ciutat medieval, on no hi falta de res: esglésies romàniques i
gòtiques, l'edifici de la Justícia, palaus nobles, galeries, carrers porticats, un call jueu, banys
públics, etc. Cal destacar el magnífic pont de vuit arcs i torre defensiva sobre el riu Fluvià.
 Estiu |
 Els rius |