Cases de Girona sobre l'Onyar
Girona és una ciutat bella i tranquil·la. El seu centre històric és un passeig en el temps dels
carrers estrets i empedrats, a prop de les aigües del riu Onyar.
Al cim del turó de l'actual part vella de Girona hi havia establert un poblat ibèric que, a finals del segle I
aC, es transformà en el nucli romà de Gerunda.
Entre els anys 713 i 785 Girona va formar part del califat de Còrdova. El 785 els gironins lliuraren la ciutat a
l'emperador Carlemany*. Des d'aquest moment fou seu d'un comtat sotmès a l'Imperi franc.
Durant l'edat mitjana la ciutat va créixer progressivament. Al segle XIII es va consolidar la formació de nous
ravals al voltant de la petita ciutat emmurallada. Al segle XIV, en època del rei Pere el Cerimoniós*, les
muralles van ser ampliades perquè Girona ja tenia prop de 8.000 habitants i era la segona ciutat de Catalunya.
Però les pestes i les crisis econòmiques dels segles següents van aturar-ne el desenvolupament i va
iniciar-se una llarga etapa de retrocés de la qual la ciutat no es refaria fins avançat el segle XVIII.
Girona va conèixer una petita revolució industrial a partir de 1840. A mitjan segle passat tornà a
augmentar molt el nombre d'habitants a Girona, a causa de la immigració. Aquest creixement ha continuat fins a
l'actualitat, fet que ha provocat l'expansió urbanística i l'aparició de moltes indústries
mitjanes i petites.
Malgrat aquesta expansió, la ciutat conserva el seu aire tranquil, com les aigües dels rius que la travessen.
Només s'ha de comprovar passejant per la Rambla, les places, el passeig Arqueològic...
 El Ter |
 Els rius |