Els parcs i espais protegits
La divisió territorial
A l'extrem sud-oest de la serralada litoral hi ha el Parc
Natural del Garraf. Ocupa una extensió de prop de 10.000 ha. El paisatge és rocós, de cims arrodonits i
valls esquerpes. L'acció de l'aigua sobre la roca calcària n'ha provocat la dissolució, ha obert
“esquerdes” per on l'aigua s'ha escolat fins que ha trobat una capa impermeable. Llavors l'aigua s'ha acumulat i
ha format les nombroses coves i avencs que presenta el Parc. Hi ha també un riu, però subterrani: la Falconera.
Aquest riu té una cova d'uns 60 metres i més de 250 metres de galeries submergides.
La vegetació és clarament mediterrània: hi destaca la màquia de garric i el margalló,
l'única palmera europea. El Garraf és el seu límit septentrional. En els penya-segats, davant del mar,
només es troben plantes molt resistents, com el fonoll marí o algunes plantes carnoses.
Els parcs i espais protegits |
La divisió territorial |