El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà va ser creat l'any 1983. Les prop de 4.800 ha de superfície del
parc no són més que una petita part de l'extensió dels aiguamolls que unien els rius Ter i Fluvià, dos mil anys enrere: gairebé tota la plana de la badia de Roses era
coberta d'aigua. Al Baix Empordà també hi ha aiguamolls que estan inclosos en el PEIN.
Les formacions principals del Parc són les llacunes litorals salobres, els estanys d'aigua dolça, els prats
inundables, els boscos de ribera, i també hi ha camps de conreu. El parc comprèn tres reserves naturals
integrals.

Els aiguamolls tenen un paper destacat com a refugi ornitològic: milers d'ocells migradors hi passen cada any. S'hi
han identificat 328 espècies diferents, de les quals 93 nien al parc. També hi ha nombrosos peixos, amfibis,
rèptils, mamífers i moltíssims invertebrats. Al Parc, s'hi estan portant a terme projectes de
recuperació de races domèstiques autòctones, com la vaca marinera, l'ase català i l'oca i la
gallina empordaneses.

Serralades, planes i costa |
La divisió territorial |