La fageda d'en Jordà
El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa va ser creat l'any 1985 per protegir la riquesa
geològica, ecològica i paisatgística de la zona que l'explotació de les graderes estava posant en
perill.
El Parc comprèn més d'una quarantena de cons volcànics, entre els quals destaquen el Croscat, el Santa
Margarida, el Montsacopa i la Garrinada. Dintre del parc hi ha 22 reserves naturals. S'hi poden apreciar boscos de rouredes
de fulla gran i roure martinenc, així com la coneguda Fageda d'en Jordà, a la qual Joan Maragall dedicà
un conegut poema. Aquesta fageda es pot desenvolupar a només 600 m d'alçada a causa de l'excepcional
pluviositat de la regió (més de 1.000 mm anuals). Cal destacar el sòl, format pels tossols.
Els tossols són grans deformacions del sòl d'origen volcànic: quan el volcà Croscat entrà
en erupció, fa uns 11.000 anys, es va formar una colada de lava viscosa que va lliscar damunt dels terrenys pantanosos
que envoltaven el volcà. Sobtadament l'aigua es va convertir en vapor, que es va acumular formant bombolles. Aquestes
bombolles ascendiren cap a la superfície de la colada de lava, que s'anava refredant i per tant, endurint, així
que van quedar atrapades a l'interior, deformant-la en aquestes formes que reben el nom de tossols.
La fauna del parc és molt variada: de mamífers grans, en queda només el porc senglar, però de
petits hi ha la fagina, el gat salvatge, la guineu, el gat mesquer, l'esquirol, el conill, la llebre... S'hi han observat
més de 150 espècies d'ocells, a les basses hi ha granotes i gripaus i també hi ha nombrosos
rèptils que aprofiten les cavitats de les roques com a amagatalls.
 Els parcs i espais protegits |
 La divisió territorial |