A Catalunya només hi ha un Parc Nacional, el Parc Nacional d'Aigüestortes-Estany de Sant Maurici. La seva
superfície total és de 40.852 ha i es troba repartida entre quatre comarques pirinenques: el Pallars
Sobirà, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i la Vall d'Aran. D'aquesta extensió, 14.119 ha
corresponen al Parc pròpiament dit i la resta, a l'anomenada zona perifèrica de protecció.
És una de les millors àrees geogràfiques per observar la fenomenologia glacial del quaternari: nombroses
valls en U, circs, valls penjades, més d'un centenar d'estanys, nombrosos rius, barrancs, cascades... conformen un
paisatge encisador.
La flora del Parc és d'una gran riquesa: les parts més baixes del Parc Nacional presenten boscos caducifolis i pinedes de pi roig, amb abundància
d'espècies, com el bedoll, el roure martinenc, el trèmol i el faig.
A l'estatge subalpí hi ha grans masses boscoses formades per avets, fins als 1.900 m, i pinedes de pi negre, amb un
important desenvolupament arbustiu. Per sobre dels 2.300-2.400 m es troben els prats alpins, amb les característiques
espècies de l'estatge alpí.
Pel que fa a la fauna, al Parc hi viuen unes 200 espècies de vertebrats. Entre els mamífers destaca l'isard, el
porc senglar, l'ermini, la marmota i el cabirol. Les aus són el grup més nombrós del Parc. En els racons
més remots hi ha el picot negre, el gall fer, el rar mussol pirinenc i el trencapinyes, entre d'altres. També
s'hi pot observar el voltor, l'àguila daurada i el trencalòs, i en els prats alpins, la perdiu blanca, el
cercavores, el pardal d'ala blanca i la gralla de bec groc.
Amb tantes aigües netes i fredes no podia faltar la truita comuna. Finalment, cal destacar, entre els amfibis, el
tritó pirinenc i, entre els rèptils, l'escurçó i la colobra llisa europea.
L'any 2000 el conjunt d'esglésies romàniques de la vall de Boí va obtenir la declaració de Patrimoni de la Humanitat de la
UNESCO.
 Els parcs i espais protegits |
 La divisió territorial |