Vida animal
La divisió territorial
El territori català presenta, d'una banda, una gran diversitat d'ambients i, de l'altra, una intensa
humanització del territori. Compatibilitzar i fins i tot reduir l'impacte humà en el medi no ha estat mai
fàcil.
El marc general per a la conservació i gestió de la diversitat biològica a Catalunya és la Llei
d'espais naturals de 1985, i l'instrument que la desenvolupa, el Pla d'Espais d'Interès Naturals (PEIN). Aquest pla
territorial té les següents figures de protecció:
| ESPAIS NATURALS DE PROTECCIÓ ESPECIAL I ESPAIS PROTEGITS | |
| PARC NACIONAL Zones de gran extensió, amb interès científic i paisatgístic. |
|
| PARATGE NATURAL D'INTERÈS NACIONAL Zones no gaire extenses que cal protegir per determinades característiques singulars. |
|
| PARC NATURAL Grans espais naturals protegits de forma compatible amb les activitats dels seus habitants. |
|
| RESERVA NATURAL Petits espais naturals d'interès científic que presenten ecosistemes naturals. |
|
| RESERVA MARINA Espais que presenten aspectes d'interès naturalístic. |
|
| Espais de la legislació urbanística Són altres espais classificats segons les restriccions de les mesures de protecció de què gaudeixen. |
|
Vida animal |
La divisió territorial |