A Catalunya hi ha una gran diversitat d'ecosistemes i ambients. L'activitat humana ha provocat la desaparició de
bona part del bosc existent, malgrat que en els darrers anys, la superfície forestal a Catalunya ha augmentat a causa
de l'abandó progressiu de les terres de conreu.
Si es parla de dominis de vegetació, que és la vegetació que es trobaria en condicions normals en el
territori, a Catalunya hi hauria:
• el domini mediterrani
• el domini eurosiberià
• el domini boreoalpí
Al llarg dels cursos d'aigua es desenvolupa el bosc de ribera, si aquest no ha estat talat o si el riu no ha estat
canalitzat. El tipus de vegetació depèn de la fondària, abundor i constància de l'aigua
freàtica. Aquestes espècies tenen diferent capacitat de resistència a les avingudes d'aigua, o de
suportar inundacions periòdiques, i n'és vital, doncs, la conservació per minimitzar els efectes
d'aquests fenòmens naturals. Entre les espècies que es poden trobar en aquests boscos hi ha pollancres
(Populus nigra), aurons (Acer campestre), verns (Alnus glutinosa), àlbers (Populus alba),
oms (Ulmus minor) o salzes (Salix sp.).
D'altra banda, a les zones humides el contacte de l'aigua salada i l'aigua dolça ha creat una diversitat d'ambients amb una flora rica i variada, on s'arriben a trobar més de cinc-centes espècies vegetals. Aquesta varietat és en part possible gràcies a la diferent salinitat de diferents llacunes o zones humides i hi ha tant vegetació típica d'aigua salobre, com són les salicòrnies (Salicornia sp.), els joncs marins (Juncus sp.) o diferents plantes carnoses, com vegetació d'aigua dolça, com són el plantatge (Plantago sp.) o el canyís (Phragmites communis), entre d'altres. Les zones humides més importants i conegudes de Catalunya són els Aiguamolls de l'Empordà, el Delta del Llobregat i el Delta de l'Ebre, però n'hi ha 202 de catalogades a tot el territori. Moltes d'aquestes zones es troben als espais costaners i són veritables supervivents de la invasió de les infrastructures turístiques.
 Els rius |
 Vida animal |