L'Ebre
Naixement: Fontibre (Cantàbria)
Desembocadura: mar Mediterrània
Localitat: Deltebre (Baix Ebre)
Extensió de la conca: 85.997 km2
Longitud del riu: 908 km
Cabal mitjà a Tortosa: 600 m3/s
L'Ebre és el riu més cabalós de la Península Ibèrica. Fa uns cent milions d'anys l'actual
depressió de l'Ebre era un massís muntanyós que es va anar enfonsant fins a quedar inundat per l'aigua
del mar. A poc a poc, amb l'aixecament dels Pirineus i de la serralada Ibèrica, aquell tros de mar esdevingué
un llac. Més endavant, la Serralada Catalana es va trencar i el llac es va buidar a la Mediterrània; d'aquesta
manera es va formar la conca de l'Ebre. Aquestes peripècies geològiques han deixat empremta en tot el territori
de la conca: dipòsits de calcàries, margues, argiles, guixos, sals...
L'Ebre ha representat al llarg del temps una gran via de comunicació. Abans del segle IV aC ja era navegable des del
mar fins a Logronyo. Va ser la via de penetració dels ibers de la regió, els ilercavons. La capital dels
ilercavons era la Tortosa actual, justament perquè des del turonet on se situava el seu assentament dominaven el
comerç sobre l'Ebre.
El port de Tortosa es va mantenir molt actiu fins al segle XVIII, època en què la formació del delta feia més difícil la navegació. La
navegació amb petites embarcacions va continuar fins l'any 1967, quan es va construir el pantà de Riba-roja.
Avui en dia la importància del riu no radica en la navegació ni el comerç, sinó en la
pròpia aigua, un bé escàs i valuós.
L'Ebre al seu pas per Tortosa
