Mapa de Catalunya
El nom de Catalunya és força antic. Tot i que no se'n coneix amb exactitud l'origen, ja es troba documentat l'any 1114 en el Liber Maiolichinus, un poema escrit en llatí. Per tant al segle XI el nom de Catalunya ja era corrent, però no designava el mateix territori que en l'actualitat. El territori català ha anat variant d'acord amb els esdeveniments històrics, i sempre és problemàtic definir-ne els límits ja que les interpretacions sobre el fet català són diverses. Com a fenomen històric, cultural i lingüístic, inclou Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, una franja allargada del territori d'Aragó, la Catalunya Nord, el Principat d'Andorra, la regió del Carxe (a Múrcia) i la ciutat italiana de l'Alguer (a l'illa de Sardenya). És el que es coneix amb el nom de Països Catalans, conjunt de territoris on es parla una mateixa llengua, el català, i amb uns lligams històrics, culturals i tradicionals comuns, que es remunten a l'edat mitjana.
Sovint es parla del Principat per fer referència a la Catalunya estricta, la que geogràficament s'emmarca
entre l'estany de Salses, el riu Cinca i el riu de la Sénia. És el nucli a partir del qual es va generar des
del segle XI l'àmbit dels actuals Països Catalans. Amb aquesta denominació es pretenia donar entitat
jurídica a les terres de Catalunya, que en aquella època estaven dividides en comtats i no tenien una
denominació comuna que les englobés.
Des de l'any 1350, quan Pere el Cerimoniós va utilitzar per primer cop la designació Principat de
Catalunya, aquest terme ha tingut un sentit jurídic i ha definit un territori amb una sobirania concreta.
Però mai ha existit un príncep de Catalunya.
Catalunya es troba situada al sud-oest del continent europeu, entre les coordenades geogràfiques 40º 32'
– 42º 53' de latitud nord i 0º 11'- 3º 10' de longitud est, segons el meridià de Greenwich.
Té una superfície de 31.980 km2.
El seu límit nord actual amb l'Estat francès es remunta al Tractat dels Pirineus (1659), pel qual el territori
nord dels Països Catalans, les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent i una part de la Cerdanya, van
passar a sobirania francesa.
A l'est té la mar Mediterrània. A l'oest limita amb la comunitat autònoma d'Aragó i al sud, amb
el País Valencià. Aquests límits van ser establerts l'any 1833 des de Madrid, quan Catalunya va ser
dividida en les quatre províncies actuals (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). Les comarques del Baix Cinca, la
Llitera i la Baixa Ribagorça van quedar sota jurisdicció aragonesa i són conegudes com la Franja de
Ponent.
Des dels cims nevats dels Pirineus fins a les eixutes planes de la Depressió Central, des dels boscos eurosiberians del nord del país fins a la màquia mediterrània, Catalunya alterna les planes amb muntanyes de mitjana alçada i presenta paisatges molt variats segons la posició, el clima, el tipus de sòl... i l'acció de l'home, que ha anat modificant l'espai, adequant-lo a les seves necessitats. Poques vegades es troba tanta diversitat paisatgística en un territori tan petit!
 Serralades, planes i costa |